Els adolescents també miren pornografia, es masturben, pensen en el sexe i en practiquen. Alguns s'hi obsessionen –la literatura ho ha retratat a fons, amb exemples genials com El trastorn de Portnoy, de Philip Roth–. Els adults podem tancar els ulls, fer veure que no ho veiem i evitar el tema. Quan estiguem en família, canviar el canal del televisor o accelerar les escenes més pujades de to de la pel·lícula del vespre a la plataforma de streaming. O podem agafar el bou per les banyes, encara que sigui incòmode, i aprofitar ocasions com aquesta per parlar de sexe amb els fills. Els adolescents no deixaran de mirar porno, masturbar-se, pensar en el sexe i practicar-ne per molt que fem veure que tot això no passa o que ens pensem que són massa petits, encara. Probablement ho són, però el que tenen a un parell de clics de ratolí i de mòbil no pot ser l'únic lloc on n'aprenguin.
L'educació sexual, com tot el que hem d'aprendre per créixer i convertir-nos en membres d'una comunitat, és un repte de tota la societat. Aquest divendres publicàvem que les denúncies per agressions sexuals en grup s'han disparat un 40% en sis anys, des del mateix any que es va fer el judici per la violació de la Manada als Sanfermines. És una altra prova que demostra que encara tenim molta feina per fer. I no només a casa, també a l'escola. Hem d'abordar més a fons l'educació sexual dels més joves, sense descuidar la sentimental. Cal anar molt més enllà d'alertar sobre el perill dels embarassos no desitjats, les infeccions de transmissió sexual i el consentiment. Hem d'abordar el desig i tot allò que hi ha al darrere. Amb cura, evidentment, sense banalitzar.
Però l'única manera de fer-ho amb criteri és entendre com viuen el sexe els més joves. En sabem algunes coses, com expliquem al dossier d'aquest diumenge, que ens indiquen que no es pot generalitzar, i també que molts són més responsables que no ens imaginem, que saben què és el consentiment millor que molts adults a la seva edat, malgrat la influència innegable de la pornografia, les sèries i les pel·lícules. La nostra és una societat hipersexualitzada i els més joves no hi són aliens. Però per saber-ne més cal que ens hi comuniquem.
Bastir una societat més justa i amb menys crims sexuals demana teixir una relació més sana amb el sexe, i en aquest sentit els joves són una oportunitat, si aconseguim no transmetre'ls els prejudicis, els tabús negatius –no tots ho són, en una comunitat– i el masclisme que hem heretat de generacions anteriors. Però una relació més sana, que clarament ha de ser més oberta i comunicativa, no s'hauria de basar en els interessos comercials dels que fan negoci amb el sexe i el masclisme: s'hauria de fonamentar en el desig, la curiositat, el descobriment del propi cos i el respecte i l'escolta dels sentiments propis i els dels altres.
