Els fets històrics són sempre complexos, i cal tenir en compte el context de l'època i dels seus valors culturals per entendre'ls des de la perspectiva actual. Tanmateix, hi ha valors i contextos que no tenen cap mena de justificació avui en dia i, per tant, suposen una taca per als països que van protagonitzar uns fets que avui ens poden semblar censurables. Ningú pot acceptar ara, per exemple, l'esclavisme o la Inquisició. El mateix passa amb els processos colonitzadors del segle XIX, que en part continuen nafrant alguns continents, en especial l'Àfrica, i, per descomptat, amb la "conquesta" o colonització d'Amèrica per part de l'Imperi Espanyol -i d'altres-, que en bona part va suposar l'extinció i desculturització de les poblacions originàries, bé per la persecució sistemàtica i violenta, bé per la importació de malalties que van matar milions de persones.
La colonització americana per part de l'Imperi Espanyol va ser un procés llarg -des del 1492 fins al 1898, quan la darrera colònia americana, Cuba, va aconseguir la independència-, que va tenir molts clarobscurs i va suposar en bona part d'aquests països la destrucció, persecució, maltractament o marginalització de la població autòctona originària. Fins fa molt pocs anys no van aconseguir fer-se un lloc en l'agenda política i social dels seus països, i no de tots, alhora que la rancúnia contra Espanya fa temps també que va anar fent forat entre els descendents dels colons originaris. El 2019, pocs mesos després d'arribar al poder, una de les primeres coses que va fer el president mexicà Andrés Manuel López Obrador va ser enviar una carta a Felip VI demanant-li que demanés perdó en nom d'Espanya per la conquesta i la persecució de les poblacions originàries. També en va enviar una altra al papa Francesc sol·licitant-li que demanés perdó per la violència emprada en l'evangelització catòlica al continent. El Papa s'ha disculpat enguany i ha reconegut el sofriment que va provocar la imposició per la força de la religió; de Felip VI, no hi ha hagut resposta.
El PP, en canvi, l'ha donada atacant el president mexicà i el mateix Papa. El seu triomfalisme reivindicant el catolicisme i el castellà com a sinònims de civilització ha arribat a nivells impensables. Fins i tot han arribat a afirmar que si els indígenes es queixen és perquè són "comunistes". No calen comentaris. La diferència amb el gest de Joe Biden, que enguany ha aprovat que el Dia de Colom comparteixi protagonisme amb el Dia dels Pobles Indígenes, és abismal. En el món d'avui en general hi ha consens en reconèixer el dret dels pobles a la seva terra i la seva pròpia cultura, però aquest és un camí que sens dubte la dreta espanyola està molt lluny de recórrer. Li costaria poc reconèixer els errors i reivindicar les coses bones que pugui haver aportat aquesta part d'història comuna, amb un mínim d'humilitat i respecte pels altres, però és tan arrogant que està contenta creient que era veritat el que llegia als llibres franquistes. La negació de la història com a ideari polític. Una estratègia comuna entre la ultradreta de molts països que va a contracorrent del món, la llibertat i la civilització que tant falsament diuen defensar.
