¿Ens reindustrialitzem o no?
La resposta a la pregunta que encapçala aquest editorial és que no és fàcil, però és vital. De fet, a vegades sembla un miracle que Catalunya mantingui l'empenta industrial. Tot costa massa. Hi ha la qüestió, ja comentada recentment en aquest mateix espai, de la mida petita dels nostres negocis familiars, siguin de l'àmbit que siguin. En el camp industrial, especialment, la mida sí que importa. I quan es tracta de grans projectes estratègics, el que també importa, i molt, és la inversió. Una inversió que s'acaba de quedar a mitges amb el Projecte Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) del cotxe elèctric per reindustrialitzar la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. A aquest hub d’electromobilitat i descarbonització, liderat per QEV Technologies i BTech en associació amb el grup logístic Goodman, se li van assignar gairebé 108 milions del PERTE (el 12% del total dels fons assignats). Per rebre'ls, però, es necessitaven 70 milions en avals.
Què ha passat? Doncs que finalment només se n'han aconseguit 48, amb la qual cosa es perdrà una part de la inversió prevista: es rebran 65 milions dels 108 (43 milions s'han quedat pel camí). Els projectes tractors tiraran endavant, però alguns dels secundaris no. Una oportunitat en part desaprofitada. La incompareixença de dos grans bancs haurà estat decisiva. Sí que hi han participat CaixaBank (5 milions) i el Sabadell (1,5 milions) –també figuraran com a avaladors Andbank, Avalis i Abanca–, però no el BBVA i el Santander. Com a contraavalador dels bancs hi ha l’Institut Català de Finances (ICF), que com que no disposa de fitxa bancària no hi ha pogut participar directament. El termini acabava aquest dilluns i la negociació agònica ha tingut, doncs, un desenllaç agredolç. Un cop més ens hem quedat a mitges. D'aquí la sensació que sempre juguem al límit, com aquells equips de futbol que, lluny d'aspirar a cap títol, tenen com a modest objectiu no baixar a Segona. No: la indústria catalana hauria d'aspirar a més. Falta ambició, falta potència financera, falten tècnics mitjos preparats (fa temps que parlem de la millora de la FP i de la FP dual, però no s'acaba de notar), falta més autonomia política i financera catalana (la decisiva fitxa bancària de l'ICF) i segurament també falta més sentit estratègic.
Del PERTE del cotxe elèctric encara hi ha fons per assignar. En concret, en aquesta primera convocatòria només s'han assignat 877,2 milions, que suposen el 30% dels gairebé 3.000 previstos. El govern espanyol ha confirmat que obrirà una segona convocatòria. Aquesta vegada no es pot tornar a fallar. En aquest sentit, és rellevant que aquest dilluns el fabricant xinès d’automòbils Chery, liderat pel seu president, Yin Tongyue, s'hagi reunit amb la patronal Foment, els sindicats CCOO i UGT, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, i el president del Govern, Pere Aragonès. Sense arribar a presentar cap proposta en ferm, Chery ja havia mostrat interès pels terrenys de Nissan, on al marge del projecte del PERTE també s’hi ha instal·lat el fabricant de motos elèctriques Silence.
És crucial remuntar l'antiga Nissan. Encara hi ha 1.300 treballadors a l'atur. Els milions del PERTE s'han d'acabar aprofitant tots.
