Un rei que hauria comès delictes però al qual no es podrà jutjar
BarcelonaLa Fiscalia ha arxivat finalment totes les diligències que havia obert contra el rei emèrit, Joan Carles I, després de comprovar que tots els delictes que s'han pogut detectar estan prescrits o protegits per la inviolabilitat de què l'exmonarca va gaudir fins que va abdicar el 2014. Pel que fa al principal cas que s'investigava, el de la presumpta comissió per l'AVE entre Medina i la Meca, a l'Aràbia Saudita, que després va ser transferida a la seva examant Corinna Larssen, la Fiscalia afirma: "La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre l'ingrés referit i l'adjudicació del projecte ni, per tant, que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió. Es tractaria, doncs, d'un regal que podria haver estat rebut en consideració de cap de l'Estat que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn. No obstant, aquest possible delicte estaria clarament prescrit". A més a més, el possible delicte fiscal tampoc es pot perseguir perquè en aquella època era inviolable, segons la Constitució. Recordem que al desembre la Fiscalia suïssa també va acabar arxivant el cas pel mateix motiu: com que l'Aràbia Saudita s'ha negat a donar cap informació, no s'ha pogut provar el delicte de comissió il·legal ni el de blanqueig de capitals.
Pel que fa als casos que s'investigaven de quan no estava protegit per la inviolabilitat, per exemple el dels diners amb què es finançava despeses d'oci a través de la Fundació Zagatka, les regularitzacions extraordinàries que l'exmonarca va fer li han servit per evitar el delicte de frau fiscal. De fet, la Fiscalia es felicita perquè amb les seves investigacions s'hagin pogut recuperar 5 milions d'euros per a les arques públiques.
Per tot plegat, la situació per a Joan Carles I avui és molt diferent de la del 2014, quan va abdicar. El març del 2020, davant la magnitud dels escàndols, el rei Felip VI va decidir retirar-li l'assignació i renunciar a qualsevol herència, ja que aquests diners que l'exmonarca tenia a l'estranger estaven sota l'ombra de la sospita. I de fet, l'agost del mateix any la Casa Reial va forçar Joan Carles I a emprendre el camí de l'exili i a establir-se fora de les fronteres d'Espanya, en aquest cas als Emirats Àrabs Units.
El cas és que ara el rei Felip VI es troba en una situació molt delicada. Per una banda, el seu pare ja no té cap causa pendent i, per tant, podria decidir tornar en qualsevol moment. Però per l'altra han quedat acreditades les seves pràctiques corruptes, entre les quals cobrar diners d'un altre Estat o amagar diners a la Hisenda espanyola. No hi haurà condemna penal, és veritat, però la condemna social ja s'ha produït.
El possible retorn del seu pare serà un gran maldecap per a Felip VI, així com per a l'Estat en el seu conjunt, ja que és evident que enfonsarà encara més el suport a la monarquia. Tard o d'hora, però, s'haurà d'abordar la qüestió del model d'Estat o, com a mínim, aprovar les reformes legals necessàries perquè cap delicte quedi impune el cometi qui el cometi.
