El reguitzell de víctimes de l'operació Catalunya
BarcelonaAquest dimecres arrenca al Congrés de Diputats la comissió d'investigació sobre l'anomenada operació Catalunya; és a dir, la guerra bruta contra l'independentisme instigada des del ministeri de l'Interior de l'època de Jorge Fernández Díaz i per a la qual es van utilitzar estructures de l'Estat, començant per la mateixa policia. Malauradament, hi ha poques esperances que aquesta comissió pugui aportar llum a aquells fets lamentables a causa del bloqueig del PSOE al fet que compareguin els principals responsables polítics, com el mateix Fernández Díaz o l'expresident espanyol Mariano Rajoy. El desacord amb els partits fa que ara mateix només hi hagi dues compareixences aprovades: la de l'excomissari José Manuel Villarejo i la del banquer andorrà Higini Cierco. El primer serà l'únic que compareixerà aquest dimecres, mentre que el segon ha adduït que està de viatge i ha demanat fer-ho un altre dia.
Unides Podem i els partits independentistes catalans i bascos intentaran pressionar el PSOE els pròxims dies perquè accepti incloure més noms a la llista de compareixents, però els socialistes estan bastant tancats en banda i només accepten portar responsables de l'estructura policial d'aquella època i algunes víctimes, però no dirigents polítics de primera fila. És més que evident, però, que la decisió de portar a terme una operació d'aquestes característiques no podia ser obra d'un policia, ni tan sols d'un ministre de l'Interior, sinó que forçosament hi havia d'haver més gent implicada. El PSOE afirma que Rajoy no aportaria res a la comissió, però això no és cap argument, perquè en tot cas ell era el responsable polític últim i, segons la gravació de la conversa entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, el llavors president del govern estava al corrent de tot.
La sort és que una part del reguitzell de víctimes que va deixar aquella operació destinada a destruir reputacions i carreres professionals ha decidit portar el cas a la justícia ordinària. Aquest és el cas de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, que va passar dos anys en presó preventiva abans de ser absolt i que justament declararà aquest dimecres davant d'un jutge per explicar la seva versió dels fets. D'altres, com els Sumarroca o l'exconseller Jaume Giró, també han presentat denúncies. Tampoc hi ha garanties, però, que aquesta via dels tribunals arribi a bon port, però almenys s'han d'esgotar totes les opcions.
El cas és que aquest escàndol no pot quedar impune i s'ha d'arribar fins al final, costi el que costi. Perquè allò no va ser només una operació dirigida contra persones concretes, sinó que tenia com a objectiu adulterar la democràcia i posar fi a tot un moviment polític, com és l'independentisme català, fent servir tots els mecanismes que un estat té al seu abast saltant-se, a més, la legalitat. Des de Madrid s'afirma sovint que Espanya és una democràcia plena. Doncs bé, una democràcia plena investiga els abusos de l'estat i castiga els culpables. I això aquí encara sembla molt lluny.
