La diada de Sant Jordi sempre s'ha caracteritzat per ser una normalitat excepcional: és una festa en dia laborable, és un dia en què tots comprem llibres i roses com si fossin objectes de consum bàsic, és un dia en què el carrer es tenyeix d'alegria sense trencar del tot la quotidianitat, és una jornada en què la vida té lloc més al carrer que als interiors, en què les famílies i els amics ens fem un cas especial, en què els somriures són la norma. Sant Jordi és, en si mateix, una representació col·lectiva anual de com voldríem ser: per unes hores ens comportem i ens retratem com una societat culta, cívica, amable. És això el que volem viure de nou aquest any.
L'any passat es va interrompre el ritual per primer cop. Va ser un cop dur, tots confinats i trasbalsats per la pandèmia. Aquest 2021 té doncs un significat extra: el de recuperar la diada, el de tornar a assajar la seva normalitat excepcional. Es palpen les ganes de Sant Jordi. Amb mascareta, guardant distàncies i evitant aglomeracions, aquest 23 d'abril ens retrobem amb una tradició singular, admirada arreu –ja fa uns anys que la Unesco va declarar-lo Dia Internacional del Llibre– i viscuda intensament des de dins, una festa que combina cultura, sentimentalitat, comerç, reivindicacions i xou mediàtic. Sí, tot això ho volem experimentar una altra vegada.
Passen els anys, irrompen noves tecnologies que havien d'acabar amb el llibre imprès, patim pandèmies, i malgrat tot la diada del llibre i la rosa manté la seva vitalitat ciutadana i s'adapta a totes les circumstàncies: fins i tot el 2020 se'n va fer un simulacre a l'estiu, prou exitós. De fet, al final, tot i el covid, el 2020 es va evitar el desastre llibresc i es va acabar tancant l'any amb una caiguda de vendes de només el 5% pel que fa als títols de ficció. Va ser gràcies al fet que durant la segona part de l'any es va produir una gran remuntada, com si la gent hagués recuperat el gust i l'hàbit de la lectura. Aquest Sant Jordi veurem fins a quin punt això es consolida. La realitat és que estem molt lluny de ser un país de lectors i, per tant, hi ha molt marge de millora.
L'assaig de normalitat d'aquesta diada semiconfinada és una doble oportunitat: per reforçar la consciència general que els llibres ens fan persones més lliures –tant de bo en el món postpandèmia ho tinguem com a prioritat– i per començar a tornar a guanyar el carrer i la sociabilitat, sempre des de la prudència que exigeix l'amenaça d'una quarta onada de covid si no es fan bé les coses. Perquè la batalla contra el virus encara no està vençuda: la vacunació massiva en les pròximes setmanes i mesos ha de ser l'empenta que ens falta. Si el drac és el virus, Sant Jordi ens ha d'ajudar a acabar de matar-lo, o com a mínim ha d'iniciar el compte enrere, la recta final d'aquesta guerra mèdica, científica i social. El que segur que no pot suposar és un pas enrere. Així doncs, sortim a gaudir de la festa, regalem (i llegim) llibres, regalem roses, però no arrisquem gens ni mica ni la nostra salut ni la dels altres. Regalem també a tots els sanitaris una diada segura.
