En ple escàndol pel Catalangate, l'espionatge massiu a independentistes catalans amb el programa Pegasus, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre amb ERC a reformar la llei de secrets oficials i a reforçar els controls sobre el CNI. Això va ser el maig del 2022. Aquesta setmana passada, els Mossos han acreditat l'espionatge al mòbil de l'expresident Pere Aragonès en alguns períodes sense autorització judicial, un cas pel qual està sent investigada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El cas és que les dues reformes van quedar en un calaix amb l'avançament electoral i encara no s'han reactivat. Es tracta de dues assignatures pendents del president espanyol, que aquest dilluns compareix per fer balanç de l'últim any i per treure pit del fet que, malgrat la debilitat parlamentària, el seu govern ha pogut aprovar 21 lleis.
Però com passa amb temes que afecten el nucli dur de l'Estat, per exemple la transferència de les polítiques d'immigració o el finançament autonòmic, a Sánchez li costa molt fer canvis o reformes substancials. Hi ha un deep state que es resisteix i boicoteja qualsevol iniciativa en aquest sentit, i si no que l'hi preguntin al PNB, que batalla des de fa anys per reformar la llei de secrets oficials per escurçar els terminis i facilitar la feina dels investigadors. I un cop i un altre xoca contra el mur de l'Estat.
El cas Pegasus és especialment greu perquè posa en evidència totes les contradiccions de Pedro Sánchez, que governava mentre els aparells de l'Estat espiaven (o espien encara, perquè la sospita sempre hi és) els seus socis parlamentaris. Precisament, aquesta setmana passada el Consell General del Poder Judicial va confirmar Pablo Lucas com a jutge del Tribunal Suprem encarregat de supervisar el CNI. És la mateixa persona que va autoritzar l'espionatge a Aragonès i disset líders independentistes més. No és la millor garantia que les coses es faran de forma diferent.
La causa haurà d'acreditar si, com denuncien desenes d'afectats (la investigació del New Yorker va acreditar 60 casos, però amb el temps se n'han afegit més), el CNI va espiar sense control judicial. Però fins i tot si va ser amb autorització del Suprem, resulta molt inquietant que els serveis secrets puguin infiltrar-se al telèfon de polítics elegits democràticament que, com en el cas d'Aragonès, tenien una interlocució fluïda amb el govern espanyol. Hi ha d'haver límits, tant al fet d'investigar persones per la seva ideologia com a polítics en exercici. Sánchez ha de complir la seva paraula i fer passos en aquesta direcció, per exemple fent que aquest control judicial sigui més transparent, ja que ara depèn només de la voluntat d'una sola persona.
Pel que fa als secrets oficials, la por del PSOE és que surtin a la llum documents de la repressió contra ETA i l'independentisme basc durant els primers anys de la democràcia, just quan l'any que ve farà 50 anys de la mort de Franco. Aquesta és una altra assignatura pendent de la democràcia. Amb ETA desapareguda, però, no hi hauria d'haver problema per saber tota la veritat, fins i tot la més incòmoda.
