BarcelonaA Espanya l'economia va caure més que a la resta de països europeus i ara la recuperació també és més lenta. Aquest és el cru diagnòstic que fa el Banc d'Espanya de la situació econòmica després de revisar a la baixa la previsió de creixement del PIB d'aquest any del 6,3% que va dir al setembre al 4,5%. La conclusió és que l'esperat rebot que havia de situar l'economia espanyola i la catalana als nivells prepandèmics en només un any o any i mig es convertirà en una recuperació més esglaonada que s'allargarà en el temps fins, com a mínim, el 2023. La causa que explica la frenada és una combinació de factors. D'una banda, l'evolució de la mateixa pandèmia, que ha tingut onades no previstes que van forçar el tancament de l'hostaleria, i, de l'altra, factors purament econòmics com l'alça dels preus de l'energia, que no remetrà fins a la primavera, i, relacionat amb això, els problemes en la cadena de subministrament. De fet, tot plegat ha afectat la confiança dels consumidors, que han gastat menys del que s'havia calculat en un principi i és un dels motius que expliquen la rebaixa del creixement.
Tot plegat dibuixa un panorama molt volàtil en què es fa difícil fer previsions, però el Banc d'Espanya manté un cert optimisme per al 2022, en què calcula un creixement del 5,4% (quatre dècimes menys que al setembre) i una bonança que s'estendrà durant el 2023 i el 2024 a causa de l'impacte dels fons europeus. Si aquestes previsions es complissin, serien bones notícies per als governs de Pedro Sánchez i de Pere Aragonès, que es juguen el seu futur en l'àmbit de la gestió i de com afecta la vida dels ciutadans.
Tot i així, hi ha altres factors que caldrà seguir de prop en els pròxims mesos. En especial l'impacte que pot tenir la retirada d'estímuls i la pujada de tipus anunciada per la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra. Per la seva banda, el BCE també aposta per una retirada d'estímuls gradual: això sí, mantenint la política de tipus baixos. El creixement actual se sustenta en part en la forta inversió pública aplicada com a teràpia de xoc contra la pandèmia tant a Europa com als Estats Units, una política que al seu torn està provocant un fort endeutament dels estats. A Espanya, el deute públic ja supera el 120% del PIB, una xifra que fa només uns anys hauria sigut impensable que acceptessin els països europeus del nord.
En canvi, el Banc d'Espanya reconeix que altres indicadors com ara l'ocupació i la recaptació fiscal s'estan comportant millor que el PIB. En el primer cas ja s'ha superat el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que hi havia abans de la pandèmia, tot i que la temporalitat continua sent molt elevada. Aquest és precisament un dels reptes de la reforma laboral que s'està negociant amb els agents socials i que ha de servir per suturar la bretxa entre fixos i temporals. Aquesta i altres reformes són la condició que ha posat Europa per obrir l'aixeta d'uns fons europeus que ara per ara són la gran esperança per a l'economia catalana i l'espanyola. L'única esperança si no es fan reformes estructurals que permetin guanyar competitivitat d'altra manera que no sigui amb sous baixos.
