En qui recauran els ajustos que demana Brussel·les?

Brussel·les va fer ahir un seriós advertiment a Espanya pel previsible nou incompliment del dèficit i va confirmar la tendència a una lleugera desacceleració del creixement el 2017. La bona notícia econòmica avui és la confirmació del creixement, que a Catalunya el 2015 va ser d’un sòlid 3,4%, dues dècimes més que al conjunt d’Espanya i molt més que la mitjana de la zona euro, que va ser de l’1,6%. Però malgrat les bones notícies, la Comissió manté la previsió d’una desacceleració de quatre dècimes el 2016 i tres més el 2017, amb un creixement que no es preveu que arribi als nivells precrisi fins al 2017 si no ho impedeixen, esclar, sorpreses desagradables en l’entorn europeu o les economies emergents.

La Comissió Europea va ser especialment dura ahir en l’advertiment de l’incompliment del dèficit a Espanya. El comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, preveu un tancament de dèficit el 2015 del 4,8% del PIB, una desviació de sis dècimes respecte a l’objectiu i, per tant, l’incompliment per quart any consecutiu de les directrius de la UE. Per al 2016, el dèficit previst serà del 3,6%, vuit dècimes per damunt de l’objectiu inicial, cosa que implicaria una retallada extra de 8.600 milions. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va deixar aprovats uns pressupostos de caràcter electoralista que a Brussel·les, malgrat la cautela aplicada pel procés electoral, van ser assenyalats com a poc factibles i necessitats d’una revisió realista. El dèficit que preveuen els pressupostos generals de l’Estat és del 2,8% (un 2,5% per a l’administració central i la seguretat social i el 0,3% per a les comunitats autònomes: és a dir, un 89% del marge de l’objectiu en mans de l’Estat). L’experiència dels últims anys d’ajustos fa témer que el govern espanyol pretengui ajustar de nou els números a través de les comunitats autònomes i els ens locals. En la pràctica això suposa posar-los uns objectius inabastables que permet després assenyalar com a culpables les comunitats, ofegades per un sistema de finançament insuficient, caducat i arbitrari, i una liquiditat subjecta a l’arbitrari fons de liquiditat autonòmic, un fons que ara mateix no està ni habilitat. Quan Brussel·les pregunti, ¿es tornarà a assenyalar les comunitats?