Racisme als estadis: una realitat incòmoda
BarcelonaEls lamentables fets ocorreguts diumenge a Mestalla durant el partit entre el València i el Reial Madrid han fet la volta al món i han provocat una crisi reputacional de l'Estat després que el jugador Vinícius Júnior afirmés que "al Brasil Espanya és conegut com un país de racistes", cosa que ha provocat un sisme en el món del futbol. El fet que Vinícius sigui un jugador controvertit, amb comportaments qüestionables dins del camp amb altres jugadors i les aficions rivals, no resta importància al que va passar al camp de Mestalla, que, de fet, s'ha produït un mínim de vuit vegades més en altres estadis. La realitat és que els insults racistes són una constant als camps de futbol des de fa dècades, i que mai s'han pres les mesures pertinents per posar-hi fi.
La Lliga ha tendit a minimitzar aquests incidents i a no donar-los importància. Va passar als anys 90 amb el porter del Rayo Vallecano Wilfred, amb el barcelonista Samuel Eto'o o més recentment amb Iñaki Williams. Però mai s'ha arribat a aturar un partit per racisme. La vegada que s'hi va estar més a prop va ser, precisament, quan fa dues temporades el jugador del València Diakhaby va denunciar insults racistes per part d'un adversari i l'equip es va retirar al vestidor. Finalment, el partit es va reprendre però amb Diakhaby a la banqueta. No hi va haver cap sanció per al jugador assenyalat.
També a Mestalla, als anys 90, l'entrenador holandès Guus Hiddink es va negar a treure els seus jugadors al camp fins que es retirés una esvàstica de la grada. De la mateixa manera, els àrbitres haurien d'aturar els partits quan hi hagi crits xenòfobs des de la grada, i no haver d'esperar que siguin els jugadors afectats els que hagin de prendre la decisió. I, per descomptat, si s'identifica els energúmens que profereixen aquests insults se'ls ha de vetar l'accés a un recinte esportiu de per vida. Fins que això no passi, fins que els clubs no vegin que el comportament del públic a la grada afecta de manera directa el joc i fins i tot pot suposar una pèrdua de punts per a l'equip de casa, no passarà res.
El cas és que el racisme, encara que sigui amb aquesta forma primària d'odi a l'estranger amb un color de pell diferent, està més estès del que potser voldríem creure. Fins i tot quan avui dia gairebé tots els clubs tenen jugadors negres a les seves files, començant pel València. El que no és permissible és que en un recinte on hi ha menors i en un partit que es retransmet a tot el món es puguin donar aquesta mena d'espectacles sense que passi res. L'esport professional té una funció educativa que no es pot ignorar. I de la mateixa manera que no són admissibles els insults racistes tampoc ho són els homòfobs (com els que va patir Guardiola) o de qualsevol altra mena, i que sovint se senten també en les categories inferiors. Lamentablement, els antecedents de la Lliga no inviten a l'optimisme. La seva prioritat és el negoci, i la instrucció que tenen tots els actors és que els partits s'han de jugar passi el que passi. Però algun dia els jugadors hauran de dir prou.
