Què hi ha rere l’Ebola i per què ens ha d’importar
Ens hauria d’importar, l’Ebola. És una epidèmia africana i aparentment ens queda lluny. Hi ha hagut pocs casos que arribessin aquí. Però tant per qüestions de salut com humanitàries i geopolítiques, no podem girar-li l’esquena. Igual que amb les guerres, les epidèmies de virus tan contagiosos com aquest (l’Ebola s’encomana pel simple contacte de la pell) se sap com comencen però no com acaben. Ara s’està escampant per la República Democràtica del Congo, un país situat al cor de l’Àfrica i el segon més gran del continent. Un país molt inestable políticament i no pacificat. L’Ebola està fora de control en unes províncies on hi ha conflicte armat (hi ha zones sota control dels rebels), que sumen 10 milions d’habitants, que tenen una extensió que quadruplica la de Catalunya i que fan frontera amb Uganda i Ruanda. Només fa quatre mesos que s’hi va declarar l’epidèmia: al principi tothom pensava que aviat remetria. Però no. Ni de bon tros.
De moment s’han comptabilitzat 344 persones infectades, de les quals 202 han mort: el 59%. En l’últim gran episodi a la República Democràtica del Congo, del 1995, hi va haver 315 casos i 254 morts. I el 2007, sumant-hi també Uganda, els morts van ser 224 d’un total de 413 contagiats. Ara els malalts no paren d’augmentar setmana rere setmana. El virus ha arribat a ciutats com Beni i Bathe, on sembla que els contagis s’han produït en centres de salut i hospitals, amb la inseguretat que això suposa. Beni té 700.000 habitants: no hi ha ni electricitat ni aigua corrent en tota la ciutat. Només té 14 quilòmetres de carrers asfaltats i, a més, pateix atacs dels rebels. En aquest context, costa molt d’aturar l’Ebola, que probablement seguirà escampant-se quan arribin les eleccions el 23 de desembre, convocades amb dos anys de retard per l’actual president, Joseph Kabila -fill del mític general i expresident Laurent-Désiré Kabila, assassinat el 2001- i que auguren irregularitats i violència. Un escenari que no convida a l’optimisme, més aviat al contrari.
Governs, ONGs i Organització Mundial de la Salut (OMS) tenen molt present el drama del 2014, quan a Libèria, Sierra Leone i la República de Guinea hi va haver 28.500 infectats, dels quals 11.300 van morir. L’esperança d’ara està posada en la vacuna experimental rVSV-ZEBOV, descoberta per científics canadencs i nord-americans, fabricada per la farmacèutica Merck i que l’OMS, en una decisió inèdita per la rapidesa amb què s’ha pres (normalment es triga anys a donar un permís d’aquest tipus), ha autoritzat ja a aplicar sobre el terreny. Senyal que el problema és greu i que cal frenar la propagació de l’Ebola com sigui, abans no sigui massa tard.
