Nosaltres sí que et creiem
BarcelonaPrimer estupefacció, després indignació i finalment ràbia. Aquesta és la reacció en cadena que ha provocat la sentència del tribunal de l'Audiència Provincial de Pamplona sobre el cas de la violació en grup de cinc homes a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermines del 2016. La sentència els condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació, tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima. Els jutges (dos d'ells, perquè un tercer considera que va ser sexe consentit i que se'ls hauria d'absoldre) consideren que "la víctima va sentir una angoixa intensa i desassossec que li va produir estupor i la va portar a adoptar una actitud de sotmetiment", però com que no hi va haver "intimidació i violència" no es pot aplicar el tipus penal d'agressió sexual, que comporta penes més grans.
O sigui, un grup de cinc homes, de complexió forta –perquè alguns eren militars o guàrdies civils–, porten una dona a un cubicle d'on saben que no podrà escapar i l'obliguen a practicar sexe amb tots ells, ¿i això no és violència ni intimidació? ¿Com pot ser que el fet que la jove no oferís resistència física i adoptés una actitud passiva, paralitzada pel terror i la humiliació, pugui ser confós amb qualsevol mena de consentiment o porti a no considerar-ho una agressió sexual en tota regla? En quin món viuen aquests jutges? Des de quan ser penetrada en contra de la pròpia voluntat no és una forma, extrema fins i tot, de violència física? I això per no parlar de la violència psicològica que es desprèn de tota la situació en si, en què la noia es converteix en una mena de joguina en mans de cinc depredadors sexuals que, a més, després li roben el mòbil perquè no pugui denunciar els fets.
Es tracta d'una sentència denigrant perquè culpabilitza d'entrada la dona i transmet un missatge molt perillós a les víctimes d'agressions sexuals: més val que et defensis de forma violenta si no vols ser sospitosa d'haver provocat la violació, encara que això posi en risc la teva vida. La investigació ha demostrat que el grup anomenat la Manada va actuar de forma premeditada, tenia antecedents per fets similars i, per tant, sabia molt bé com procedir per anul·lar la voluntat de la víctima. I, en tot cas, la justícia ha d'escoltar-la a ella en primer lloc, la jove que va sortir de festa i va acabar la nit a urgències després de patir una experiència traumàtica que, de ben segur, ha tingut greus conseqüències sobre la seva vida. Si com a societat no som capaços de discernir que el que hi ha darrere dels fets de Pamplona va molt més enllà de la violència física i afecta la integritat de les persones, és que alguna cosa estem fent molt malament. Els integrants de la Manada van deshumanitzar la víctima, la van rebaixar a un mer objecte de plaer bestial, en definitiva li van prendre el més preciós que tots tenim i que ens fa persones: la dignitat. Si la justícia no entén això, llavors ja no és justícia, és injustícia. Nosaltres sí que et creiem.