El president rus, Vladímir Putin, ha fet aquest dilluns un cop de força en el conflicte amb Ucraïna anunciant el reconeixement de les repúbliques pro-russes del Donbass, Donetsk i Lugansk, el desplegament de tropes en aquests territoris per "mantenir la pau" i, amb un plantejament obert de confrontació amb Occident, presentant-se com a víctima de la política expansionista de l'OTAN i dels Estats Units a l'Europa de l'Est. La guerra a Ucraïna és avui més a prop. Mentre el president nord-americà, Joe Biden, dona per fet que Rússia ja té decidida la invasió, Putin creu tot el contrari: que Occident és una amenaça i que s'està preparant per fer-li la guerra. Els líders europeus, que fa unes hores eren encara escèptics sobre el clima prebèl·lic, menystenien la desesperació ucraïnesa i consideraven que els moviments i declaracions russos se situaven sobretot en el terreny de la propaganda, ara veuen més factible el bany de sang que voldrien evitar.
Putin ha mostrat la cara més patriòtica i agressiva i ha fet el pas d'estripar les cartes de la baralla diplomàtica. Els acords de Minsk del 2015, que ja estaven clarament en dubte per l'escalada de tensió sobre el terreny des de mitjans de la setmana passada, han saltat definitivament pels aires. En tot cas, però, la guerra de trinxeres –suposadament congelada– fins avui ha deixat més de 14.000 morts al Donbass. I l'escenari és ara mateix més perillós que mai. L'acumulació de forces a banda i banda de les fronteres, la incursió de tropes russes "pacificadores" i, sobretot, el canvi de to del Kremlin, fan témer el pitjor.
El líder rus ha sortit aquest dilluns a justificar la seva decisió amb un discurs d'acumulació de suposats greuges històrics, començant per la Constitució soviètica d'inspiració leninista, a parer seu un error propi des del moment que va reconèixer el dret a l'autodeterminació de les repúbliques soviètiques, cosa que va donar ales, al cap dels anys, un cop el règim comunista va fer fallida, al ressorgiment de nacionalismes com l'ucraïnès. El passat que enyora Putin és el de la gran pàtria russa que el comunisme no hauria sabut mantenir. Putin, doncs, considera que el seu país (l'actual i l'històric) és víctima dels seus propis errors, de l'agressivitat occidental i dels nacionalismes postsoviètics: un triple victimisme. I està disposat a reescriure la història.
No és casual que el seu cop de puny politicomilitar, i la seva dialèctica de Guerra Freda, coincideixin amb el centenari de la Constitució soviètica del 1922, que en aquesta visió ultranacionalista russa seria un dels orígens de tots els mals. I no se sustenta en els fets la seva visió d'Ucraïna com un país governat per una elit que ha traït la revolta popular prooccidental del 2013, coneguda com a Euromaidan, que ja venia del precedent, una dècada abans, de la Revolució Taronja. Putin, davant l'Euromaidan que ara cínicament sembla defensar, va reaccionar annexionant-se Crimea. Des d'aleshores ha seguit veient Ucraïna com un perillós estat anti-rus atiat per l'OTAN i els EUA i com una línia vermella geogràfica per frenar la influència occidental. I està decidit a tornar a passar a l'acció. Davant d'això, la Unió Europea no té cap més remei que considerar seriosament la possibilitat d'un conflicte armat. Abans, esclar, les sancions econòmiques són un pas necessari que cal aplicar amb severitat.
