BarcelonaLa Unió Europea és un projecte que avança enmig de les crisis. Ho va fer durant la pandèmia, abolint tabús com el de l'emissió de deute conjunt i aparcant les regles fiscals, i ara ho està fent també amb la invasió russa d'Ucraïna. La cimera de Versalles deixa dos missatges clars: d'una banda, Europa ha de reforçar la seva política exterior i de seguretat; de l'altra, ha de garantir la seva autonomia energètica. Totes aquestes idees ja estaven sobre la taula des de fa temps i formen part del que s'anomena la brúixola estratègica europea, però no ha estat fins ara, quan tornem a veure tancs i bombardejos en territori europeu a una escala no vista des de la Segona Guerra Mundial, que els líders europeus han posat fil a l'agulla.
Som tot just a l'inici d'un procés que hauria de convertir la Unió Europea, que és un gegant econòmic però un nan geoestratègic, en una potència mundial amb la seva pròpia agenda diplomàtica i poder de dissuasió propi. L'aliança amb els Estats Units a través de l'OTAN ha estat útil en les últimes dècades, però d'alguna manera suposava subarrendar la nostra pròpia política de seguretat a un tercer, amb tot el que això comporta. Això també ha permès als europeus rebaixar la despesa militar de manera molt notable, i ara, segons les últimes dades disponibles, se situa al voltant de l'1,3% del seu PIB. Rússia hi destina el 4,2% i els Estats Units el 3,7%. Els experts afirmen que, més que augmentar la despesa, que també, el que caldria és coordinar els exèrcits europeus d'una manera més efectiva. No té sentit tenir 27 pressupostos de defensa diferents.
Pel que fa a l'autonomia estratègica, el gran taló d'Aquil·les europeu, cal dissenyar un pla transitori el màxim de ràpid possible que permeti als països de l'est i a Alemanya prescindir del gas rus. Noruega, per exemple, havia decidit tancar els seus jaciments de gas, però ara es planteja reobrir-los. Potser també caldrà mirar cap a Algèria i recuperar el projecte d'un gasoducte que connecti la península Ibèrica amb França a través de Catalunya. Tot i això, la veritable autonomia energètica només vindrà a través de les energies renovables, i, per tant, en paral·lel caldrà accelerar la transició energètica. I, per descomptat, prendre les mesures necessàries perquè la pujada del preu de l'electricitat i el gas no estranguli l'economia.
Finalment, els Vint-i-set també han tancat la porta a una incorporació immediata d'Ucraïna a la Unió Europea. És una decisió raonable si es té en compte que aquest país, tot i que avui pateix una agressió injustificable, està lluny de complir els estàndards europeus. El que cal és aprofundir les relacions en el marc del que s'anomena el "partenariat oriental" i ajudar al màxim el país, tant a resistir la invasió com acollint-ne els refugiats.
En definitiva, Europa es veu obligada a fer passos que segurament en circumstàncies normals no faria, però que són imprescindibles si vol jugar un paper en aquest ordre mundial tan inestable i ple d'incerteses que caracteritza el primer quart del segle XXI. I si contra la pandèmia la recepta va ser més Europa, contra Putin, també.
