Un punt d'inflexió per millorar les presons
L'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric va provocar una revolta dels funcionaris de presons que encara no està del tot tancada. La ferida continua oberta, i la por que torni a passar un fet semblant es manté. L'única manera de suturar-la del tot, encara que sempre quedarà cicatriu, és aclarir completament què va passar i prendre les mesures necessàries per prevenir tant com sigui possible una situació semblant. En aquest cas, segons ha descobert l'ARA, es va incomplir un protocol davant d'un incident causat pel mateix pres només 68 dies abans del crim. És difícil d'afirmar que, si s'hagués complert el protocol que pertocava, el pres no hauria pogut cometre l'assassinat, o ho hauria fet en un altre moment. Però el protocol de reincidència existeix precisament per evitar situacions com la que va acabar tenint lloc.
¿De què serveix el RisCanvi, l'algoritme creat per investigadors de la Universitat de Barcelona que es fa servir per avaluar el perill de reincidència dels presos, si no s'aplica com pertoca, com va passar en aquest cas? Què hauria passat si la Junta de Tractament de Mas d'Enric hagués tingut un avís diferent del nivell de perillositat del pres? El cas és que quan el pres que va cometre el crim va agredir un company seu no se'l va tornar a avaluar amb el RisCanvi tal com marcava el protocol, i, per tant, quan la Junta de Tractament el va deixar tornar a treballar a la cuina, no tenia el seu nivell de perill actualitzat. Probablement, l'òrgan no tenia tota la informació que necessitava.
Tot i que és discutible –i es discuteix– que es pugui fer servir un algoritme per prendre decisions que afecten persones, com ara decidir si un pres pot fer o no una feina, l'actual normativa ho preveu així. I aquesta eina és un dels elements que es tenen en compte per prendre decisions com aquesta. Per tant, no té sentit que no s'apliqui com pertoca. Es va cometre un error que no podem saber del tot quines conseqüències pot haver tingut, i això obliga a revisar com s'apliquen aquests protocols i si s'estan aplicant de la millor manera possible.
¿Era convenient que un pres condemnat per haver matat una dona a ganivetades, que mai havia reconegut els fets i que feia menys de quatre mesos havia atacat un altre pres, continués treballant a la cuina, envoltat de ganivets? Les autoritats penitenciàries haurien de revisar a fons les decisions que van permetre aquesta cadena de fets, i si els protocols que es fan servir per avaluar els nivells de perillositat són correctes. No només en depèn la seguretat dels funcionaris de presons i els altres treballadors dels centres penitenciaris, també la dels presos en general, que, no ho oblidem, són persones, tenen drets i en teoria estan tancats per passar un procés de rehabilitació que els permeti reintegrar-se a la societat.
El crim de la presó de Mas d'Enric hauria de ser un punt d'inflexió que permetés revisar el funcionament dels centres, no per endurir-lo per pur populisme, sinó per trobar-hi els punts dèbils i fer-lo més eficient i segur per a tothom.