PSOE i Sumar: l'acord més fàcil a l'espera dels independentistes
El president del govern en funcions i la seva vicepresidenta segona, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, han presentat aquest migdia a bombo i plateret al Museu Reia Sofia de Madrid l'acord per reeditar el govern de coalició entre el PSOE i Sumar. El contingut de l'acord és bàsicament econòmic i social i esquiva el gran elefant a l'habitació d'aquesta investidura, que és Catalunya. L'absència crida l'atenció perquè fa quatre anys l'acord entre el PSOE i Unides Podem sí que incloïa un capítol sencer dedicat a Catalunya, on es defensava la via del diàleg i la negociació i es comprometien, atenció, a culminar tots els traspassos pendents de l'actual Estatut.
Aquesta vegada, però, el PSOE no s'ha volgut arriscar a incloure cap referència a Catalunya perquè sap que l'amnistia que està negociant amb els grups independentistes provoca rebuig en una part de les seves bases, que ara s'hauran de pronunciar només sobre la lletra d'aquest acord, on no hi ha cap mesura que pugui resultar conflictiva. Per evitar riscos, aquest dimarts també s'ha evitat que els periodistes poguessin fer preguntes sobre l'acord a Sánchez i Díaz, una incongruència venint d'uns partits que van ser molt crítics amb la falta de transparència dels governs de Rajoy.
Sobre el contingut de l'acord en si, unes 250 mesures, la més destacable i que ha aixecat més polseguera és la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, tot i que també hi ha altres compromisos importants, com mantenir la gratuïtat del transport públic, acabar amb les llistes d'espera, ampliar els permisos de maternitat i paternitat i derogar la llei mordassa (una promesa que va embarrancar la passada legislatura). Sobre la reducció de la jornada laboral, la patronal CEOE ja ha posat el crit al cel, cosa que anticipa que serà molt difícil que hi hagi un acord entre els agents socials sobre aquesta qüestió.
En tot cas, cal apuntar que, com ja passava a l'anterior legislatura, el PSOE i Sumar no tenen majoria al Congrés per tirar endavant totes aquestes mesures, i que per aprovar-les necessitaran els vots de formacions d'ideologia conservadora o liberal com el PNB i Junts. Es tracta, per tant, d'una declaració d'intencions i de quina serà l'agenda legislativa que l'executiu intentarà impulsar, però en cap cas es pot donar per feta la seva aprovació.
De fet, l'acord presentat aquest dimarts era el més fàcil i el que tothom donava per descomptat. Ara ve la part difícil. Previsiblement, primer hi haurà un acord amb el PNB i amb EH Bildu, que no tenen cap interès a forçar una repetició electoral, i finalment arribarà el moll de l'os de la negociació amb ERC i Junts. Des del PSOE i Sumar es confia que, un cop s'aconsegueixi la investidura, a aquests partits els serà molt difícil oposar-se a mesures d'avenç social com les que proposen. En tot cas, però, l'acord sí que és una guia de la direcció general que vol prendre l'executiu, i que és en essència continuista amb el que s'havia fet fins ara.
