El congrés de Sevilla no s'ha celebrat en el millor context per al PSOE, però els socialistes poden donar-se per satisfets: han fet una demostració d'unitat al voltant del seu líder, Pedro Sánchez, que ha tornat a ser reelegit sense oposició; han aconseguit aprovar textos prou ambigus per acontentar tothom, sobretot pel que fa al finançament, i han pogut aprofitar la plataforma perquè el president del govern espanyol fes un dels seus cops d'efecte anunciant la creació d'una gran empresa pública d'habitatge.
Caldrà veure la lletra petita d'aquest anunci per saber exactament quina naturalesa i quina capacitat tindrà aquesta empresa pública, però el missatge de Sánchez és nítid després de les manifestacions contra els preus del lloguer en diferents ciutats espanyoles, entre les quals Barcelona: l'habitatge serà la prioritat de la legislatura, una qüestió especialment sensible per als joves i que, a més, es pot convertir també en una manera de reduir l'atur juvenil en el sector de la construcció.
La conclusió del congrés és que Sánchez no tira la tovallola i està disposat a plantar cara a l'ofensiva judicial, política i mediàtica de la dreta. Des d'aquest punt de vista, el congrés també ha servit com a injecció d'autoestima a un partit que els últims temps està patint molt i fa l'efecte que no li surt res bé. El cas Koldo, que afecta directament l'exnúmero dos de Sánchez al partit, José Luis Ábalos, ha minat el discurs de la netedat del PSOE enfront de la corrupció del PP. L'operació per atacar Ayuso a través de la seva parella s'ha convertit en un perillós bumerang que ara per ara amenaça no només el fiscal general de l'Estat, investigat per la suposada filtració dels correus, sinó que també apunta a la Moncloa després del rocambolesc afer Lobato. A més, cada votació al Congrés es converteix en un Vietnam per a un PSOE obligat a pactar amb partits tan oposats entre si com Podem i el PNB.
Malgrat tot, Sánchez també té algunes bones cartes per jugar la partida. El partit s'ha reagrupat al seu voltant i gairebé no té oposició interna, llevat d'Emiliano García-Page, cada cop més sol. També pot aprofitar la necessitat de reconstruir les zones afectades per la DANA per obtenir suport per als pressupostos. A canvi, però, haurà de posar en marxa el traspàs de la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya i aprovar un nou sistema de finançament que respecti el criteri d'ordinalitat.
L'experiència demostra que l'únic ariet en què confia l'oposició per fer caure Sánchez és la corrupció, un cop ja s'ha vist que ni els indults ni l'amnistia servien i que la situació econòmica continua sent bona. El futur del govern espanyol, doncs, s'acabarà dirimint als tribunals, fins i tot més que al Congrés dels Diputats. Cap dels seus socis, ni tan sols Junts, està interessat en fer-lo caure davant l'amenaça d'un govern del PP i Vox. Aquesta continua sent la millor carta de Sánchez.
