BarcelonaLes ganes del PSOE per complir una de les seves promeses electorals i aprovar una llei de memòria històrica, i alhora no ferir susceptibilitats, li han jugat una mala passada. Primer va deixar que Unides Podem anunciés dimecres a bombo i platerets que els dos partits havien pactat una esmena que permetia esquivar la llei d'amnistia i jutjar els responsables dels crims de la dictadura. El PSOE, per boca del seu portaveu al Congrés, Héctor Gómez, no va trigar a tirar aigua al vi i va advertir que no era cap "panacea". Però ha sigut aquest dijous quan l'impulsor de la llei, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha admès que l'esmena, que afirma que la llei d'amnistia “s’interpretarà i aplicarà de conformitat amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la condició d’imprescriptibles i no amnistiables”, no suposa cap canvi real en el "sistema jurídic". Per tant, el que dimecres al matí eren grans titulars de premsa, 24 hores després quedava en pràcticament res, una esmena més simbòlica que operativa.
Bolaños donava la raó així al posicionament d'ERC, que dimecres mateix ja va advertir que l'esmena no obria cap porta que no estigués ja oberta. I és que l'Estat es va adherir a la Convenció de Ginebra i va assumir el dret internacional, que considera que els crims de lesa humanitat no prescriuen. Per tant, ja fa 44 anys que l'escletxa per perseguir aquests crims estaria oberta. Tot i això, la realitat és que el Tribunal Suprem ha esgrimit en moltes ocasions la llei d'amnistia del 1977 com a fonament jurídic per no perseguir els crims de la dictadura. Els republicans mantenen que l'única manera efectiva d'aconseguir perseguir aquells crims (tot i que a la pràctica hi ha molt pocs supervivents d'aquell període) és modificar la llei d'amnistia, cosa a la qual el PSOE es nega en rodó.
A hores d'ara, doncs, la llei està lluny de tenir els suports necessaris per sortir aprovada. Sense ERC, el govern hauria de mirar cap a Ciutadans, i combinar el seu vot amb el d'Unides Podem, cosa molt improbable. El PSOE, doncs, ha d'assumir que si vol tirar endavant la llei de memòria històrica amb el bloc de la investidura, haurà de ser més ambiciós i fer un pas decidit per declarar "il·legal" el règim franquista i assumir-ne les conseqüències. I si no l'hauran de guardar en un calaix.
La línia vermella dels socialistes fins ara ha sigut evitar qualsevol mena de responsabilitat financera per a l'Estat, o sigui, limitar el rescabalament a l'aspecte simbòlic però evitar de totes totes que les víctimes o els seus descendents puguin reclamar indemnitzacions. Cal ser conscient que una llei com la que defensa ERC situaria el PSOE fora del consens de la Transició i ampliaria l'escletxa amb la dreta, però també és cert que resulta molt frustrant que 45 anys després de la mort del dictador no es pugui fer un pas decidit per reparar les víctimes del franquisme, que van ser les grans oblidades de la Transició, i que, a més, ara veuen com els partidaris del dictador tornen a intentar ser protagonistes de la política espanyola.
