ERC es va presentar a les eleccions amb quatre condicions irrenunciables per formar govern: el referèndum, el concert econòmic, la defensa dels serveis socials i de la llengua catalana. Arran de la patacada electoral, els republicans van anunciar el seu pas a l'oposició, però l'aritmètica fa que el seu concurs, juntament amb el dels comuns, sigui una de les opcions més probables perquè el socialista Salvador Illa, indiscutible guanyador de les eleccions, sigui investit. Davant d'aquest panorama, ERC ha ensenyat quina és la condició, no per formar un tripartit, sinó per votar una eventual investidura del candidat socialista i després condicionar-lo des de l'oposició: la sobirania fiscal, és a dir, una fórmula de finançament semblant al concert econòmic. La proposta ha estat rebuda amb fredor pels socialistes. "Cal tocar de peus a terra", ha afirmat Illa, insinuant que aquesta és una proposta de màxims i inviable ara mateix. Tot i això, convindria que el PSC fes una reflexió profunda sobre l'oferta d'Esquerra.
D'entrada cal dir que el concert no és una proposta inconstitucional, com ho podria ser un referèndum d'autodeterminació segons la doctrina actual del TC, sinó que és una fórmula recollida a la Carta Magna, això sí, només per a dos territoris en concret: Euskadi i Navarra (on en diuen conveni). En aquests dos territoris els socialistes, i fins i tot els populars i la dreta foral de la UPN, són entusiastes defensors d'un sistema que els atorga la clau de la caixa i fa que allà tinguin més finançament per càpita i que per tant es puguin desenvolupar polítiques socials més avançades que a la resta de l'Estat. Per què aquests territoris poden tenir aquest finançament i Catalunya ha de suportar un dèficit fiscal de 16.000 milions anuals? En realitat, el principal argument del PSOE per oposar-s'hi és que de Catalunya surten molts dels recursos que serveixen després per equilibrar els ingressos de les comunitats autònomes més pobres. Però en aquest punt cal recordar que la proposta que ha posat ERC sobre la taula, la del finançament singular, no nega que hi hagi d'haver una quota de solidaritat. Del que es tracta és que Catalunya recapti tots els impostos, i aquesta és una idea que té un ampli suport transversal a la societat catalana. Segons l'enquesta preelectoral que va fer YouGov per a l'ARA, un 61% hi estan d'acord, entre ells la majoria de votants socialistes.
Però la reflexió de fons que han de fer el PSC i el PSOE és: si després de dir no a la independència i dir no a un referèndum diuen que no també al concert econòmic, quin missatge estaran llançant a la societat catalana? Que no és possible fer cap avenç real en l'autogovern per les vies legals? Que no hi ha més recorregut dins de la Constitució? Que la població ha d'acceptar sense protestar un maltractament fiscal crònic? Si Pedro Sánchez vol teixir una aliança duradora amb l'independentisme que el sosté a la Moncloa ha d'entendre que ha de fer passos per federalitzar l'Estat de veritat. I el primer és solucionar d'una vegada per totes el finançament de Catalunya.
