L'intercanvi de presoners pactat entre Occident i Rússia més important des de la Guerra Freda, amb 26 persones en total, ens retrotrau precisament a aquells temps en què les dues superpotències es disputaven el lideratge global. El món ha canviat molt des de llavors, però una ullada a la llista de persones que formen part de l'intercanvi demostra que Rússia no ha canviat tant, i que amb Vladímir Putin continua sent un règim autoritari com a l'època soviètica però, i encara és pitjor, amb ínfules de voler ocupar la posició que tenia l'URSS en aquell període.
Entre els alliberats per Moscou hi ha periodistes com ara el corresponsal del Wall Street Journal Evan Gershkovich, que va ser condemnat a 16 anys acusat d'espionatge; Karà-Murzà, un periodista que va ser empresonat després de criticar la invasió russa d'Ucraïna; Alsu Kurmasheva, una periodista russoamericana acusada de publicar informació falsa, i també l'exmarine Paul Whelan, també acusat d'espionatge. Però també hi ha opositors russos al règim de Putin, com dos col·laboradors de Navalni, que va morir en una presó russa el febrer passat, el dissident Ilià Iaixin, cofundador de l'organització Memorial Oleg Orlov, o l'artista Sasha Skochilenko.
A canvi, diferents països occidentals han hagut d'alliberar personatges tan sinistres com el coronel del Servei Federal de Contraespionatge rus Vadim Krasikov, que estava empresonat a Alemanya i que el 2021 va ser condemnat a cadena perpètua després de matar a trets el líder separatista txetxè Zelimkhan Tornike Khangoixvili, cosa per la qual Putin el considera un "patriota". D'altres països com Eslovènia o Turquia també han alliberat espies russos en una operació que ha tingut com a epicentre l'aeroport de la ciutat russa de Kaliningrad i el d'Ankara. Rússia també ha reclamat l'alliberament –i l'ha obtingut– del periodista basc Pablo González, que també té la nacionalitat russa i a la llista apareix amb el nom de Pavel Rubstov. González va ser detingut a Polònia el febrer del 2022 mentre cobria l'arribada de refugiats ucraïnesos, acusat d'espiar per al Kremlin. El fet que Rússia l'hagi inclòs a la llista per a l'intercanvi fa pensar que sí que hi havia algun lligam amb el règim de Putin.
En tot cas, es posa de manifest que Rússia, i més encara després de la invasió ucraïnesa, s'ha convertit en el principal problema per al manteniment d'un ordre internacional basat en regles. L'intercanvi demostra que els serveis secrets russos actuen per tot el món per eliminar dissidents, i el missatge que s'envia, per exemple amb l'alliberament de Krasikov, és que cap d'ells pot estar segur enlloc, perquè al final, per molt que els assassins siguin detinguts, després es poden beneficiar d'un intercanvi com aquest. De fet, la pràctica de Rússia és la de detenir ciutadans estrangers per fer-los servir com a ostatges per alliberar els seus agents detinguts arreu, siguin espies o no. Per tant, l'alliberament és una bona notícia per als opositors que podran abraçar les seves famílies, però d'alguna manera també reforça el règim.
