Protocol contra l’assetjament: si una cosa no funciona, es canvia
El Govern prepara una sèrie de canvis legals que permetin actualitzar el protocol intern de la Generalitat per a casos d’assetjament en l’àmbit laboral, tal com expliquem avui a la secció de Política. La iniciativa neix arran de l’anomenat cas Bosch, i és un clar senyal que la gestió que se’n va fer, més enllà del resultat, no va acabar de funcionar. Recordem que el març del 2020 l’ARA va destapar el cas de l’assetjament sexual del llavors ja excap de gabinet d’Alfred Bosch a Exteriors, Carles Garcias, però que no va ser fins al febrer del 2021 que es va obrir un expedient disciplinari a Bosch per no haver activat el protocol previst –infracció del codi de conducta dels alts càrrecs de la Generalitat–. Finalment, dimarts de la setmana passada el Govern va tancar l’expedient considerant que Bosch havia incorregut en una “falta greu” i “sancionable” però que no es feia efectiva perquè, el mateix dia que l’ARA va publicar el cas, Bosch va dimitir.
La gestió del cas va comportar no poques tensions entre ERC i JxCat, entre altres coses perquè el conjunt de la normativa era (és) prou interpretable per acostar-la a uns o altres interessos. En aquest sentit, cal celebrar el moviment que es prepara, tot i que no se’n pot obviar la dificultat en la mesura que afecta tres conselleries: Acció Exterior i Transparència (competències de transparència i govern obert), Presidència (funció pública) i Feminismes (igualtat i lluita contra l’assetjament sexual), que condueixen la primera JxCat i les altres dues ERC.
L’eix de la qüestió, els assetjaments, siguin sexuals o no, és prou delicat perquè l’assumpte no es prengui a la lleugera o de manera partidista, cosa que resulta incomprensible per al conjunt de la societat. Cal exigir que el resultat sigui prou ferm, estigui prou fixat i sigui prou estable perquè només respongui a l’interès general.
Segons ha pogut saber aquest diari, es preveu adequar el protocol contra l’assetjament a la nova llei contra les violències masclistes, modificada el 2020 i que ja inclou el concepte de la violència institucional, amb especial èmfasi en la garantia de l’anonimat de les víctimes, cosa que no va succeir en el cas Bosch. També es vol canviar la llei de transparència pel que fa a la privacitat dels expedients a alts càrrecs amb l’objectiu de poder-los fer públics. I, finalment, fomentar la consciència entre el personal de l’administració en termes de prevenció. Són tres canvis que haurien d’acabar amb l’especulació en les interpretacions.
Igualment, es pretén acabar amb la lentitud del procediment, com per exemple aclarir quan s’ha de traslladar el cas a la Fiscalia si hi ha indicis de delicte, o bé establir un calendari fix de passos i terminis, mesures totes dues que permetrien evitar l’especulació amb els tempos.
Que les tres conselleries consensuïn una proposta, que arribi abans d’acabar l’any al consell executiu i que el 2022 hi hagi un nou protocol no mal·leable voldria dir que les bones intencions inicials s’han acomplert. I això seria una gran notícia.
