Les promeses de Sánchez amb l'habitatge
BarcelonaDesprés de l'acord per tirar endavant la llei d'habitatge, que inclou la limitació dels lloguers i altres mesures que beneficien els inquilins, ara el president espanyol, Pedro Sánchez, promet mobilitzar prop de 100.000 habitatges per crear un parc públic de lloguer social. Si la setmana passada va anunciar que s'hi destinarien 50.000 pisos de la Sareb, aquest dimecres ha anunciat que s'obrirà una nova línia de crèdit de l'ICO de fins a 4.000 milions d'euros, procedents de fons europeus, per finançar la construcció i rehabilitació de fins a 43.000 habitatges destinats a lloguer "assequible".
És evident que el problema principal de l'habitatge a Espanya és la manca d'un parc públic prou potent per influir en el mercat moderant els preus i també per oferir una primera sortida als sectors més vulnerables de la societat. Però aquesta política de construcció massiva d'habitatges no es pot tirar endavant a base d'anuncis amb tuf electoral, a les portes d'unes eleccions municipals, buscant un impacte mediàtic que, malgrat tot, serà efímer.
Si el govern espanyol vol de veritat posar en marxa un pla ambiciós a 10 o 20 anys vista, el que ha de fer és reunir-se amb les comunitats autònomes i els principals ajuntaments de l'Estat, amb agents socials i sectors econòmics involucrats, com ara els promotors, i traçar un pla concertat que vagi més enllà d'un mandat i que compti amb un consens polític ampli. Sense apriorismes i amb la màxima flexibilitat, en què es posi per davant l'eficàcia i es minimitzin al màxim els obstacles burocràtics. Un pla que tingui perspectiva social i que permeti, per exemple, rehabilitar i omplir de gent centres històrics que avui estan degradats, o promoure l'estalvi energètic creant comunitats autosuficients.
Si de veritat es vol tirar endavant un pla d'aquestes característiques, s'ha de pensar com una oportunitat per canviar la fesomia de pobles i ciutats per la via de l'urbanisme i l'arquitectura, com s'ha fet en altres moments històrics, i aprofitant al màxim les possibilitats de la tecnologia actual. Quan la gent sent anuncis de 50.000 o 100.000 habitatges nous abans d'unes eleccions desconnecta perquè ja s'han fet promeses similars en altres moments que no s'han complert. És el cas, per exemple, de la ciutat de Barcelona, on els candidats prometen milers d'habitatges com si fos una mena de subhasta.
L'habitatge s'ha convertit malauradament en una llosa que pesa sobre l'economia de moltes famílies. Sigui per la pujada dels lloguers o per la de les hipoteques, actualment la societat està dividida entre els que tenen un habitatge de propietat i els que han de fer front a una hipoteca o un lloguer. I si no es troba la manera d'equilibrar la situació, el problema anirà creixent i en provocarà d'altres, com ara un augment de la morositat i el drama dels desnonaments. Per tant, més que promeses electorals, seria el moment que tothom s'assegués en una taula per traçar un pla consensuat i amb mirada llarga.
