La productivitat dels catalans
El Cercle d'Economia ha avisat que Catalunya i Espanya s'estan allunyant dels països i regions europeus amb més productivitat. La productivitat és un terme econòmic amb tentacles rellevants: com més productivitat, més sou i menys hores de feina. Una equació que per si sola ja denota la rellevància i interès del concepte. Sovint, des d'una lectura superficial, hi ha qui ho interpreta com a més explotació, com a més pressió als treballadors. De fet, però, és el contrari: es tracta de fer que un mateix treballador, gràcies a una millor organització empresarial i tecnològica (un millor aprofitament de les eines i els processos laborals), sigui més eficaç. És a dir, que produeixi més valor i que, per tant, pugui rebre una millor retribució. Doncs bé, en el nostre entorn no avancem. De fet, retrocedim dins de la UE. En l'àmbit estatal, només el País Basc aguanta el tipus. Ens estem allunyant de les economies capdavanteres, que a Europa són les de Dinamarca, Bèlgica, Alemanya, els Països Baixos i Àustria. Els països de l'est també estan millorant. En canvi, han perdut pistonada els nostres veïns: França i Itàlia, i Grècia s'ha situat a la cua. I quan els que t'envolten no t'estiren cap amunt, tens més punts per estancar-te o anar cap avall. L'epicentre de la productivitat ara el tenim a 1.400 quilòmetres de distància, en concret a les regions de Nuremberg i Múnic. Lluny, massa lluny.
Però si els veïns no ens estimulen, ens haurem d'espavilar solets. No hi ha receptes màgiques. Com més industrial i més diversificada sigui una economia, més fàcil és anar pel camí de la productivitat. Com més inversió en investigació i més transferència de coneixement al món productiu, millor. Com més participativa i transversal sigui la governança de les empreses (més implicació dels treballadors en la presa de decisions), millor. Com més introducció de les noves tecnologies (ara mateix és clau l'entrada de la intel·ligència artificial), millor.
Una manera d'impulsar la productivitat és aprendre dels que ho fan bé. Cal mirar cap al nord. I cal no tenir por als canvis. L'objectiu de millora de la productivitat ha de ser compartit. Interessa a tothom, des de l'empresariat, sigui gran o petit, fins a l'últim treballador. Des dels sindicats fins als governs. Genera benestar i riquesa. I, al contrari, quan empitjores en productivitat, la pobresa s'enquista i l'horitzó de progrés s'alenteix.
El debat de la productivitat afecta, també, tota mena d'organitzacions, tant del camp privat com del públic. Quantes vegades ens hem queixat de la burocràcia? En efecte, la lentitud en la resposta de l'administració és un fre evident a la productivitat. I si anem per sectors, el mateix: no és només una cosa de la indústria, ho és també dels serveis o del sector primari.
L'Europa del sud no pot permetre's perdre el tren de la productivitat respecte a l'Europa del centre i del nord. Històricament, Catalunya havia format part de les regions motores d'Europa. Aquest ha de tornar a ser l'objectiu. Posar la productivitat al centre és una bona manera de retrobar el bon camí.