Que el nivell dels embassaments, de mitjana, estigui per sobre del 50% és una bona notícia. Molt bona. D'entrada, garanteix un estiu sense patir tant com l'anterior a la majoria del país. Feia gairebé tres anys, des del juliol de 2022, que no hi havia una quantitat semblant d'aigua als embassaments. Les pluges del març s'han fet notar. Però a més sabem que hi ha un bon gruix de neu acumulada al Pirineu, que garantirà més aigua quan arribi el desgel, i que les previsions indiquen que aquesta primavera serà plujosa. Sí, podem respirar una mica, però el que no podem fer és adormir-nos, pensar-nos que el problema ja està solucionat i n'hem sortit airosos.
El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Josep Lluís Armenter, explica que, amb la sequera, la ciutadania ha estat exemplar, i reconeix que durant les últimes setmanes la situació ha millorat, però també té un pla per preparar el país per al futur. Sabem que les pluges generoses i els embassaments amb aigua –tampoc podem dir que la majoria estiguin plens– seran, cada vegada més, una excepció. I els episodis de sequera, en canvi, sovintejaran cada vegada més. La crisi climàtica ens empeny cap a aquesta situació. Per això no podem permetre'ns el luxe de donar l'aigua per descomptada. El Govern té l'obligació de planificar i avançar-se a futurs episodis de manca d'aigua.
S'ha de reconèixer que després de la sequera del 2008 es va fer molta feina per preparar Catalunya per a una situació d'escassetat. Feina sense la qual els últims anys ho hauríem passat molt pitjor. Qui s'ho hauria imaginat, no fa tants anys, que tornaríem a beure aigua del Besòs? Però la sequera actual ens ha demostrat que no n'hi va haver prou. Ens hem de preparar per al pitjor, que pot anar més enllà del que som capaços de preveure.
Preparar-nos per al pitjor vol dir repensar totes les infraestructures hídriques, evidentment, i planificar i executar les que calguin per assegurar-nos l'aigua en un món en què serà una excusa per a les guerres. Però també vol dir trobar maneres més eficients de fer-la servir i distribuir-la, de fer-ne un ús racional. Hem de tenir en compte que potser no som el país adequat per a esdeveniments, activitats o infraestructures que només tenen sentit quan l'accés a reserves abundants d'aigua es dona per assegurat. Preparar-nos, esclar, també significa frenar el malbaratament per les fuites, que encara existeix. I acostumar-nos –com ja hem fet, de fet– a l'aigua regenerada, i revisar si cal tot l'entramat de concessions i infraestructures relacionades amb tot el cicle de l'aigua.
Ens queda molta feina per fer. I si bé és cert que la responsabilitat principal per preparar-nos la tenen els governs català i espanyol i les administracions locals, el teixit econòmic i els ciutadans també tenim la nostra part de feina per fer. De moment, l'estem fent, però hem de continuar així. Que les últimes pluges no ens facin perdre de vista la incertesa d'aquests últims anys, perquè ens hauria de servir de lliçó.
