Els salaris reals, en funció del cost de la vida, estan estancats a Catalunya i Espanya. I són la principal, per no dir única, font d'ingressos per al gruix de la població. La butxaca de les famílies ho està notant des de fa temps sobretot a l'hora de pagar l'habitatge, sigui de lloguer o de propietat, o d'omplir el cistell de la compra. En contrast, gairebé la meitat de les economies de l’OCDE, inclosos països veïns com Portugal o França, ja han recuperat amb èxit els nivells salarials reals anteriors a la crisi o fins i tot els han superat.
Els experts assenyalen la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com una via per sortir d'aquest forat econòmic i social. Però, de fet, des del 2018 el govern espanyol ja ha incrementat el salari mínim un 54%, fins als 1.142 euros al mes en 14 pagues (15.867 euros anuals). La mesura, tanmateix, ha tingut encara un impacte insuficient per corregir el desequilibri estructural salarial que arrosseguem. L'economia de poc valor afegit, amb el turisme al capdavant, continua situant els sous catalans i espanyols en una franja baixa. Als estats capdavanters en el rànquing salarial els sectors que més pesen són la indústria, les finances, la tecnologia i l'energia. Cal, doncs, avenços per potenciar aquests sectors de més valor afegit.
El salari anual brut per treballador va ser de 28.724,80 euros a Catalunya el 2023. Però és que el 10% dels ciutadans amb un salari més baix van cobrar per sota dels 11.000 euros, mentre que una quarta part de la població no va superar els 17.000. I només el 10% va estar per sobre dels 50.516,5 euros. És imprescindible créixer en totes les franges. En tot cas, avui dia els sous baixos són un dels grans causants que tenir una feina no garanteixi sortir de la pobresa. El 2023, un 46,5% dels treballadors tenien dificultats per arribar a finals de mes. La taxa de risc de pobresa es manté per sobre del 24% i arriba al 32,5% en els menors de 18 anys. Dones, joves i immigrants són els col·lectius més castigats.
Sortir d'aquest bucle és peremptori. La situació actual suposa seguir rebent treballadors poc qualificats i exportant talent a fora. Amb sous baixos també perilla l'estat de benestar, amb la seva cartera de serveis socials, en especial les pensions. Aquestes sí que han pujat a un ritme més alt i tornen a estar vinculades a l'índex de preus de consum (IPC): des del 2008 fins al 2023 la pensió mitjana ha augmentat un 71,9% a Catalunya, fins als 19.923,26 euros segons el càlcul anualitzat, mentre que els preus han pujat un 36,5% en aquest interval temporal. Està bé la pujada notable de les pensions, però el que toca és que tots els agents implicats es conjurin per fer possible també un augment dels salaris, i en això cal un compromís compartit que impliqui un esforç en la formació, en la concertació laboral i en la política industrial.
