L'any passat es van matar 62 persones a Catalunya. En concret, 37 homes, 19 dones i 6 criatures van morir a mans d'algú altre. És una bona notícia que la xifra d'homicidis i assassinats hagi baixat respecte al 2023, un any tristament de rècord en què se n'havien perpetrat vuit més. Però no és una bona notícia, evidentment, que se'n continuïn cometent. De mitjana, cada setmana es perpetra un crim de sang al nostre país. Cada setmana hi ha algú que plora la mort injusta d'una persona del seu entorn més pròxim. Però el 85% d'aquests casos ja estan resolts, segons els Mossos d'Esquadra, i també cal destacar que baixen els assassinats amb armes de foc a Catalunya. Fa gairebé un any explicàvem com es preparava la policia catalana davant l'augment de crims amb armes de foc que s'havia detectat el 2023; llavors la xifra va arribar a dotze crims amb tretze víctimes. En tot l'any passat, però, finalment es van cometre set crims amb armes de foc, que van deixar nou víctimes.
Això vol dir que l'augment d'armes de foc que els Mossos han detectat, i que vinculen al narcotràfic, de moment no està provocant un augment de víctimes de tirotejos. I això malgrat algunes escenes espectaculars per poc habituals en una ciutat com Barcelona, com l'intercanvi de fins a 150 trets en cinc minuts al barri de la Mina de fa tot just un mes, que per sort no va causar cap mort. La policia catalana té clar que la majoria d'homicidis amb armes de foc estan vinculats al crim organitzat, i sobretot al narcotràfic. Són casos com l'execució a trets d'un estibador al novembre i la d'un presumpte narcotraficant turc al maig. L'increment d'armes de foc al carrer continua sent una realitat que cal combatre, no podem deixar que la disminució de crims d'aquesta mena ens enlluerni.
Els Mossos d'Esquadra han alertat més d'una vegada del perill que comporta la infiltració de les organitzacions criminals que es dediquen al narcotràfic en els diferents àmbits de la societat catalana. Han avisat que poden infectar tot el país i contaminar-lo de corrupció a tots els nivells. Però més enllà d'aquesta infecció subtil, l'augment d'organitzacions dedicades al narcotràfic també implica directament un augment de violència que, si no es vigila, pot escalar ràpidament. Quan hi ha traficants també hi ha disputes territorials entre ells i organitzacions que es dediquen a robar-los la droga –que cometen narcoassalts–. Sabem que hi ha organitzacions criminals a casa nostra que no només disposen de pistoles i escopetes, sinó també d'armes automàtiques, i fins i tot fusells d'assalt, com els kalàixnikov.
La droga, les armes i les organitzacions criminals hi són. Les tenim aquí. Necessitem un esforç de la policia, però també de totes les institucions i de la societat en general, per evitar que el problema s'agreugi. Catalunya ha estat i és encara un país considerablement pacífic. Hem de batallar perquè continuï sent així i perquè les armes de foc no es converteixin en un problema encara més greu.
