Els privilegis al Parlament s'han d'acabar

BarcelonaLa mesa del Parlament va aprovar en l'última reunió de l'any una reforma del sistema de llicència per edat que permetia als treballadors de la cambra cobrar sense treballar dels 60 als 65 anys, un autèntic escàndol que ha sortit a la llum pública gràcies a una investigació de l'ARA. L'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat aquest dilluns que els canvis no van ser propiciats per la petició d'informació del diari sinó que responen a la seva pròpia iniciativa, tot i que la petició de l'ARA és del mes d'abril, vuit mesos abans que s'aprovés la reforma. En tot cas, el que és important és analitzar el que va aprovar la mesa per unanimitat per veure si realment acaba amb els privilegis laborals dels treballadors del Parlament. I la resposta és que no.

El nou sistema només obliga els treballadors que s'hi acullin a treballar unes hores durant els dos primers anys, però en els tres següents es manté el principi de cobrar sense treballar, que és el que ha provocat l'escàndol i la indignació general. Tant és així que ningú ha sortit públicament a defensar-lo. Ni els que ho van aprovar des de la mesa ni, encara menys, els beneficiaris. Les explicacions que ha donat l'expresident de la cambra Ernest Benach, en el sentit que el 2008 la sensibilitat era diferent, resulten lamentables, i no només amb ulls del 2022. D'alguna manera és una mostra de com es gestionaven els diners públics durant els anys de la bombolla, quan els recursos entraven a cabassos a Hisenda i es malbarataven amb alegria i inconsciència. I de la resta de presidents (De Gispert, Forcadell, Torrent) o membres de la mesa que no van detectar o no van voler afrontar el problema, el mínim que mereix la ciutadania és una disculpa pública.

Però tornant a la situació actual, el més urgent és resoldre aquesta situació irregular de totes totes i no amb un pedaç que manté la situació de privilegi. Els grups parlamentaris amb representació a la mesa (Junts, ERC, PSC i CUP) tenen ara l'oportunitat d'acabar amb aquest greuge comparatiu i amb el sistema de llicència per edat. La presidenta Borràs ha justificat l'acord perquè és producte d'una negociació amb els treballadors, però això no és una excusa. La pau social al Parlament no es pot aconseguir sobre la base d'un sistema de privilegi. Si hi ha consens que el sistema no és acceptable, s'ha d'eliminar. Ras i curt i molesti a qui molesti.

Ens agradaria que tot plegat ajudés a conscienciar la classe política de la importància de gestionar cada euro públic amb el màxim d'eficàcia i equitat. Els funcionaris han de tenir condicions dignes, evidentment, i és lícit que l'administració sigui capdavantera a l'hora d'atorgar drets laborals als seus treballadors. Però una cosa és això i una altra provocar una situació d'abús en una institució pública que, a més a més, no està sotmesa a cap òrgan de control extern. Aquesta també és una altra anomalia que s'ha de resoldre perquè no es pugui tornar a produir un episodi semblant.