Els privilegis a l'administració pública són un greuge comparatiu

Després de l'escàndol dels privilegis que permetien que alguns funcionaris del Parlament continuessin cobrant tot i ja no treballar, a l'espera de la jubilació, ara, de nou gràcies a les peticions gestionades a través de Transparència, hem pogut saber que la Sindicatura de Comptes també té un règim específic pel que fa a les retribucions públiques i assumeix el cost del pagament dels triennis als exsíndics que són funcionaris i treballen en altres departaments de l'administració. Això és així perquè aquests triennis que es cobren a la Sindicatura de Comptes són superiors als ordinaris que es paguen a les administracions de la Generalitat i l'Estat. Mentre que un alt funcionari d'aquestes administracions acumula 47,67 euros al mes cada tres anys, en el cas dels exsíndics equivalen a un 5% de la seva retribució i acaben suposant uns 500 euros més al mes cada tres anys. És a dir, deu vegades més. D'aquesta manera, des del 2004 hi ha hagut quatre exmembres de la Sindicatura de Comptes, tots funcionaris a sou d'altres administracions, que han estat cobrant el que per a molts treballadors és un sou més que desitjable –uns 14.000 euros anuals– només amb els triennis que els paga una entitat on feia anys que ja no treballaven.

Aquí hi ha dos greuges comparatius en relació a la resta de funcionaris. Per una banda, la diferència en la valoració dels triennis respecte als d'altres administracions; de l'altra, el fet que quan tornen a la seva plaça els exsíndics que són funcionaris consolidin els triennis de la Sindicatura pel simple fet d'haver estat escollits pel Parlament i sense necessitat d'haver superat les oposicions d'aquest organisme. A tot plegat s'hi suma la informació, també obtinguda per Transparència, sobre el doble cobrament que han fet alguns parlamentaris de la mesa pel que fa a la seva mobilitat. És a dir, membres que tenen i utilitzen el cotxe oficial i al mateix temps cobren les dietes de desplaçament que els corresponen. Una cosa o l'altra, com bé va fer al gener la presidenta del Parlament, Laura Borràs, quan va renunciar al doblet perquè ja feia ús continuat del cotxe oficial.

Per descomptat, l'administració necessita poder donar alguns estímuls a alguns perfils de treballadors molt especialitzats per poder competir amb la privada i permetre que el seu talent estigui també al servei dels ciutadans. I els polítics han de cobrar bé i tenen dret als complements necessaris per fer la seva feina. Però cal ser estrictes amb la durada, la justificació i el perquè d'aquestes diferències en relació a altres treballadors de l'administració pública. Durant anys hi ha hagut retallades fortes en els sous de funcionaris igualment bàsics mentre que a d'altres no només no se'ls retallaven sinó que cobraven fins i tot sense treballar. Cal una revisió a fons d'aquestes disfuncions i és una llàstima que s'hagi de fer des de fora, via Transparència, quan haurien de ser les mateixes administracions afectades les que assumissin que el temps dels privilegis s'ha acabat.