Privilegis per a funcionaris també a Europa

BarcelonaArran de l'escàndol de les anomenades llicències d'edat destapat per l'ARA al Parlament català, el diari va fer una petició d'informació a les institucions europees per conèixer si aquesta figura també existia allà. I la resposta és que sí. De fet, des que es va instaurar el 2015 (a Catalunya es va fer el 2008), les institucions europees han destinat 53,5 milions d'euros a pagar nòmines a més de 300 funcionaris que s'han acollit a aquesta modalitat que no tenen la resta de treballadors públics, i que consisteix a continuar cobrant pràcticament la totalitat del sou els últims cinc anys abans de jubilar-se. Com passava en el cas català, hi ha casos d'autèntic escàndol, ja que hi ha alguns d'aquests funcionaris que estan cobrant entre 15.000 i 20.000 euros al mes sense treballar.

Hi ha, però, algunes diferències notables amb el cas català. La principal és que no és un dret que s'adquireix de forma automàtica sinó que l'aprova el responsable de cada departament en funció de les necessitats del servei, i hi ha un nombre màxim de llicències que es poden atorgar. En el cas europeu, a més, quan es concedeix aquest permís a un treballador se'n pot contractar un altre que ocupi la seva plaça, cosa que no passava al Parlament. ¿I com ho justifiquen tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu? Doncs la seva argumentació és que es tracta de treballadors que no tenen les habilitats tècniques necessàries, en un entorn de màxima digitalització, i que formar-los seria més car i lent que apartar-los i substituir-los per uns altres. El problema, com sempre, és que això es fa amb diners públics, amb opacitat i amb poca transparència. De fet, no tenim constància que aquesta informació s'hagi publicat mai ni que hi hagi hagut un debat a Europa sobre la conveniència d'adoptar un sistema que té un cost elevat per a les arques públiques, concretament més de 50 milions.

Que sigui més eficient enviar una persona de 60 anys a casa i continuar-li pagant sense fer res que formar-la i aprofitar la seva experiència sona a excusa de mal pagador i va en contra de la tendència general. Just en un moment en què s'està debatent la necessitat d'allargar l'edat de jubilació, tant per l'augment de l'esperança de vida com per fer sostenible el sistema de pensions, no sembla admissible que hi hagi una elit de funcionaris, sigui aquí o allà, gaudint d'unes condicions tan beneficioses. A més a més, en el cas europeu hi ha un problema afegit: la suspicàcia que provoca l'enorme maquinària burocràtica de la UE, que alimenta discursos populistes i euroescèptics. És per aquest motiu que la Unió Europea hauria de ser especialment curosa amb aquestes qüestions si no vol que la seva imatge quedi tocada internament en un moment d'especials dificultats econòmiques per a molta gent.

És evident que els funcionaris europeus han de tenir uns bons sous, però aquests sous han de respondre a una feina concreta que segur que persones que tot just tenen 60 anys estan en perfectes condicions d'executar. La resta és, sens dubte, un privilegi injustificat.