L'amnistia és, sens dubte, la mesura estrella que permetrà la investidura de Pedro Sánchez la setmana que ve. I també és la que més ha indignat la dreta i l'extrema dreta, que ja fa pràcticament una setmana que surten cada nit al carrer per protagonitzar aldarulls, principalment a Madrid, però també en altres ciutats espanyoles. Tot i així, la principal amenaça perquè l'amnistia arribi a bon port no prové dels escons de la dreta ni dels joves ultres que s'enfronten a la policia, sinó dels jutges, que de forma molt majoritària s'han mostrat en contra de l'amnistia i, en el cas de Jutges per la Democràcia, també de la inclusió del terme lawfare en l'acord polític entre Junts i el PSOE. Aquesta revolta judicial que va començar dijous contra el pacte PSOE-Junts ha continuat aquest divendres amb el comunicat dels jutges degans i presidents d'audiències provincials, que consideren que la creació de comissions d'investigació al Congrés per analitzar si s'ha utilitzat la justícia per perseguir adversaris polítics, el lawfare, violenta la separació de poders.
Aquest malestar de la judicatura amb el pacte és especialment preocupant perquè són ells, els jutges, els que hauran d'aplicar la llei d'amnistia, i a Espanya hi ha hagut casos sobrats de magistrats que han fet lectures esbiaixades de la llei. Tot i que encara no es coneix el text de la llei, i hem de confiar que serà jurídicament impecable i deixarà ben clars quins són els delictes que queden amnistiats i, per tant, quines persones s'hi poden acollir, no es pot pensar que serà un camí fàcil. L'experiència recent ens ho demostra. Així, per exemple, quan es van canviar en el Codi Penal les penes per al delicte de malversació, els jutges van fer servir una pirueta jurídica per ignorar la modificació legal. O quan van decidir aplicar la llei del només sí és sí d'una manera diferent a la que tenien al cap els legisladors.
La conclusió és que en aquest camp caldrà anar amb peus de plom i no aixecar unes expectatives excessives. La batalla judicial per la llei d'amnistia serà duríssima i s'haurà de plantejar a cada jutjat, a cada audiència, a cada Tribunal Superior, al Suprem i també al TC, on amb tota seguretat serà recorreguda. La maniobra del jutge García-Castellón per imputar el delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i Marta Rovira, i d'aquesta manera treure'ls de l'amnistia (ja que no pot afectar delictes de terrorisme o tortures, segons la legislació internacional), també indica fins a quin punt estan disposats a arribar alguns jutges per tal de fer fracassar l'acord polític entre el PSOE i els partits independentistes.
Això no serà com els indults, que és una potestat exclusiva del govern espanyol. L'amnistia haurà de passar el filtre del TC, on afortunadament hi ha majoria progressista ara, però després serà interpretada per jutges i tribunals que ja sabem ara que la consideren una humiliació a la seva tasca. I finalment pot acabar també a la justícia europea. Per això tota precaució al respecte serà poca.
