Els pressupostos que sempre menystenen Catalunya

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimarts el projecte de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, quan ja ha transcorregut un trimestre de l'any. L'Estat mantindrà les inversions a Catalunya en el 13,3%, molt per sota del pes del PIB català a l'economia espanyola, un 19%, i també per sota del pes de la població catalana en el conjunt d'Espanya, un 16,2%.

És una característica crònica dels comptes de l'Estat destinar una proporció de la inversió pública molt inferior a la que realment correspondria a Catalunya tenint en compte la seva aportació a la riquesa espanyola. En el període entre el 2001 i el 2010, la proporció de la inversió pública pressupostada per a Catalunya va estar al voltant del 17,1% del total. En canvi, en el període 2011-2015, la inversió va caure al 12%. Entre el 2001 i el 2010 es va construir a Catalunya l'AVE i la T1 de l'aeroport del Prat, mentre que el 2011 va ser l'any de l'austeritat i de la crisi. Per intentar posar remei a la manca d'inversions cròniques es va fer la disposició addicional tercera de l'Estatut, que establia que, per a un període de set anys, les inversions de l’Estat en infraestructures a Catalunya s’havien d’equiparar al seu percentatge del PIB respecte del total espanyol. Només es va arribar a cobrar un any i el deute per aquest concepte —degudament suprimit per la sentència del TC— ascendeix a més de 3.800 milions d'euros.

Per a aquest 2018, l'executiu de Rajoy té previst destinar a Catalunya 1.349,59 milions d'euros en inversions, un increment de 200 milions respecte de l'any anterior. Cal tenir present que una cosa és la xifra pressupostada i una altra de ben diferent és la xifra que finalment s'acaba executant, és a dir, gastant. En aquest sentit, un grup de treball de la Cambra de Comerç de Barcelona ha demostrat que el percentatge d'execució de les inversions pressupostades sempre està al voltant del 70% o el 80%. Amb l'única excepció de l'any 2012. En aquella ocasió es va executar el 104% de la xifra pressupostada, però també va ser l'any de la crisi econòmica, de la consolidació fiscal i de la davallada de les inversions, amb uns pressupostos austers.

Catalunya serà la segona comunitat autònoma amb una inversió més elevada, després d'Andalusia i per sobre de Madrid, tot i que ens aquests comptes no hi ha les inversions que afecten diverses comunitats, per exemple, les d'infraestructures que han de connectar Madrid amb altres punts d'Espanya o les d'aquells béns d'interès estatal, com ara els museus com el Prado, que estan situats a la capital espanyola.

El principal escull que haurà de superar el govern de Rajoy serà l'aprovació dels comptes al Congrés. De moment, només Ciutadans ha garantit el seu suport. L'executiu ja ha anunciat que podria aprovar l'increment de les pensions i dels salaris dels funcionaris —sobretot guàrdies civils i policies— amb un decret llei. ¿El PSOE, amb un electorat envellit, s'atrevirà a votar en contra d'aquest decret? És poc probable.