L'acord entre Govern i sindicats, al qual s'ha arribat al límit de l'inici del període electoral –l'executiu ha volgut evitar acusacions d'electoralisme o ajornar l'entesa atesa la delicada situació–, tanca el període d'inestabilitat a l'interior de les presons catalanes que va esclatar arran de l'assassinat d'una treballadora del centre de Mas d'Enric el 18 de març. De fet, les negociacions ja venien d'abans, però segurament no haurien tingut el mateix desenllaç sense les tumultuoses setmanes de vagues i protestes que s'han viscut als centres penitenciaris. La sacsejada ha estat forta; el resultat final suposa un avenç.
El pacte comporta la firma del primer conveni col·lectiu del personal penitenciari des del 2006, és a dir, fa gairebé dues dècades. Es partia, doncs, d'un llarg enquistament en les relacions laborals a les presons que havien comportat un malestar creixent: la mort de la cuinera de Mas d'Enric a mans d'un pres va precipitar l'esclat d'ira dels treballadors. Això no implica, tanmateix, que el model penitenciari català, un gran desconegut per a la ciutadania, fos un desastre. No ho és. Al contrari. En els quaranta anys de gestió de competències pròpies en aquest camp, els governs de la Generalitat dels diferents colors polítics han donat continuïtat a un sistema basat en la rehabilitació i la reinserció: a Catalunya, 8 de cada 10 persones que passen per la presó no hi tornen a entrar. Són bones dades. Cada reinserció és un èxit per a l'afectat i per al conjunt de la societat, ja que així s'eviten futurs delictes i futures víctimes.
El terrible homicidi de Mas d'Enric és el primer en quaranta anys. I ha de ser l'últim. Les mesures que s'han pactat, i que tindran un cost anual de 30 milions d'euros per a l'administració, han de servir per reduir al màxim un risc que ja era baix, cosa que sens dubte no tornarà la vida a la víctima ni consolarà els familiars i companys de feina. En concret, les millores assolides comporten augments salarials –sobretot via hores extres, nocturnitats i caps de setmana–, ampliació de la borsa de treball en un mínim de 500 efectius, reducció de jornades –el personal de vigilància farà cicles de sis dies: dos de treball i quatre de descans–, renovació dels equips d'intervenció al llarg del 2025, incorporació de polsadors personals i de nous radiotransmissors i formació en defensa personal per a tots els treballadors. A més, a les cuines els aliments ja hi arribaran tallats, i els ganivets estaran lligats amb cadenes, i deixarà d'haver-hi interns treballant a les cafeteries. En un terreny de menys concreció, hi ha els compromisos del Govern perquè els vigilants treballin sempre de dos en dos, per avançar en la igualtat de gènere i per la creació d'una escola de formació penitenciària i d'un cos especial penitenciari.
Aquest retorn a una normalitat millorada ha de permetre treure més profit de l'esforç de molts professionals de l'entorn penitenciari, unes feines poc reconegudes i molt necessàries. El camí ha de seguir sent la rehabilitació i la reinserció, amb ple respecte pels drets humans, la dignitat i la seguretat de tots els interns, les famílies i els treballadors.
