Un president zombi enmig de la batalla entre Sánchez i Feijóo
BarcelonaLes Corts Valencianes mai havien viscut una sessió amb tanta expectació mediàtica com la d’aquest divendres. Des de primera hora del matí hi havia cua de periodistes per entrar, molts d’ells arribats de Madrid, prova que allò que hi havia de passar no era estricta política valenciana (que importa entre 0 i res a la capital de l’Estat) sinó espanyola. Tant és així que hi ha motius per pensar que els discursos de Carlos Mazón, per una banda, i de José Muñoz, síndic del PSPV, per l’altra, han estat supervisats, o fins i tot redactats íntegrament, des de Génova 13 i la Moncloa. De fet, la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Diana Morant, va comparèixer abans que Muñoz fent un espòlier del que seria la seva intervenció.
Des d’aquest punt de vista, les estratègies d’uns i altres són diàfanes. Mazón ha intentat adoptar un to semblant al de Pedro Sánchez durant la pandèmia: posat greu i crides a la unitat. Però amanit amb omissions flagrants sobre el dia 29 i centrifugant les responsabilitats cap amunt, cap als organismes de l’Estat com l’Aemet o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i cap avall, cap als ajuntaments. Feijóo considera que amb aquesta estratègia podrà mantenir l’hemorràgia que li provoca Mazón en uns nivells acceptables mentre prepara el seu relleu (per d’aquí a tres anys o abans, si arriba a un pacte amb Vox sobre el candidat). Un bon termòmetre seran les pròximes visites de Feijóo a València: si el xiulen, Mazón ja pot plegar.
Canvi del PSPV
El canvi d’estratègia més vistós, però, ha estat el del PSPV. Demanar al PP, és a dir, a Feijóo, que destitueixi Mazón i a canvi oferir els seus vots al PP per triar un president de perfil tècnic és una oferta enverinada. En realitat, demostra que a Pedro Sánchez ja li va bé que continuï Mazón, i ara simplement vol que els populars es tornin a abraçar a Vox al País Valencià per poder acusar Feijóo no només de mantenir un incompetent en el càrrec de president, sinó també de pactar amb els negacionistes del canvi climàtic.
Carlos Mazón, doncs, és ara mateix un president zombi enmig de la batalla entre PSOE i PP. Intervingut pel seu propi partit i amb data de caducitat, a l’espera que Feijóo decideixi si li surt més a compte treure-se’l de sobre o mantenir-lo en el càrrec. Cal tenir en compte que la premsa madrilenya, tant la progressista com la conservadora, s’ha acarnissat amb Mazón i l’ha convertit en una mena de caricatura de polític incapaç. Quan a la capital esmolen els llapis, poden arribar a ser molt cruels. I el president valencià no està acostumat a rebre aquesta pressió mediàtica, al contrari. Només cal que alguns editorials comencin a qüestionar Feijóo per no ser capaç de destituir-lo perquè tot comenci a trontollar.
D’altra banda, Mazón depèn completament de Sánchez per a les tasques de reconstrucció, i el govern espanyol difícilment deixarà que la Generalitat es pengi medalles en aquest àmbit. La maquinària comunicativa de la Moncloa és molt superior a la de la Generalitat, que no pot comptar ni tan sols amb À Punt després que els seus periodistes hagin decidit ignorar les pressions polítiques.
La bala de Brussel·les
Per això, l’única bala que li queda a Feijóo per intentar empatar el partit és fer descarrilar el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. Aquí podem ser davant d’un altre error de càlcul de Feijóo, ja que si fracassa els seus electors ho llegiran com una nova victòria de Sánchez i un mostra més d’impotència del polític gallec, que promet coses que després no pot complir.
