Quan el PP es va quedar a les portes de la Moncloa el juliol del 2023, els d'Alberto Núñez Feijóo tenien almenys un motiu per a l'esperança: havien fet retrocedir Vox un total de 19 escons –dels 52 havia passat a 33–. Això els va fer pensar que al llarg de la legislatura podrien anar erosionant el partit ultra per la via de convèncer el seu electorat que només la concentració de vot en el PP podia garantir la derrota de Pedro Sánchez en el futur.
Gairebé dos anys després, ja es pot afirmar que l'estratègia ha fracassat de forma estrepitosa. Vox no només no ha retrocedit en aquest temps, sinó que fins i tot s'ha enfortit a les enquestes i se situa al voltant dels 40 escons. I no només això. Vox ha aconseguit condicionar el discurs del PP fins a arrossegar-lo a les seves posicions negacionistes del canvi climàtic, criminalitzadores de la immigració i fins i tot euroescèptiques, tal com posa de manifest el contingut del pacte entre Carlos Mazón i Vox d'aquesta setmana que ha estat beneit per Génova.
El resultat d'aquest fracàs de Feijóo és especialment preocupant perquè dibuixa un PP sense uns principis ideològics clars i disposat a canviar-los per tal d'aconseguir el poder. I això que en un principi la figura de Feijóo s'havia venut com el retorn del PP a la centralitat després de l'etapa de Pablo Casado, i fins i tot amb un toc autonomista i anticentralista. Però ni tan sols en això Feijóo ha estat capaç de mantenir la posició. Els pressupostos valencians retallen les ajudes al valencià, a la memòria històrica, a la protecció del medi ambient i a la cultura en general. Resulta significatiu que, tenint els comptes més expansius de la història, el govern valencià rebaixi la seva aportació a museus com l'IVAM i a canvi augmenti les partides destinades als toros.
Ara ja no hi ha cap dubte que si el PP arriba algun dia al poder ho farà de la mà de Vox i havent comprat tots els seus marcs mentals, fins al punt que ja resulten indestriables l'un de l'altre. Al capdavall, en el seu intent de fer equilibris entre les dues ànimes del partit, el que haurà fet Feijóo és entregar-se al duet Aznar-Ayuso i allunyar-se de l'estratègia centrista d'altres barons com l'andalús Juanma Moreno Bonilla. Així, el polític gallec haurà demostrat que no té ni talla ni poder intern per imposar al partit una determinada línia, cosa que explica els seus cops de volant constants.
Amb l'acord valencià, a més, Feijóo passa a ser ostatge no només de Vox, sinó també de Carlos Mazón, que és ara mateix un pes mort que amenaça amb enfonsar tot el partit. La declaració de l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas el dia 11 d'abril serà clau per al futur de Mazón, però també de Feijóo, que pot quedar encara més en evidència per haver donat cobertura al president valencià. Mentrestant, Vox continuarà marcant el debat polític i l'agenda en l'àmbit de la dreta i, en conseqüència, pujant a les enquestes.
