El preocupant augment de les agressions sexuals

BarcelonaLes dades no enganyen. Sumant els arxius de tots els cossos policials que operen a Catalunya, des de Mossos fins a Guàrdia Civil passant per les policies municipals, es detecta un augment considerable de les denúncies per agressions sexuals els últims anys. En concret, les denúncies s'han doblat en els últims sis anys. La situació ha arribat a un punt que cada 12 hores es denuncia una violació a Catalunya. Només a la ciutat de Barcelona és una cada dos dies. I el més preocupant és que és un tipus de delicte que no va baixar ni durant la pandèmia, quan hi havia l'oci nocturn tancat, cosa que demostra que es tracta d'un tipus de violència estructural que es dona especialment en l'àmbit familiar.

Els experts no s'acaben de posar d'acord sobre si aquestes xifres reflecteixen un augment real de les agressions o si el que hi ha és un aflorament de les dades, és a dir, que cada vegada es denuncia més perquè hi ha més sensibilitat del fet que cal visibilitzar aquesta violència. De fet, segons expertes com Alba Alfageme el nombre actual de denúncies seria només la punta de l'iceberg, ja que es calcula que només un 15% de les agressions arriben a comissaria. Aquest tipus de violència, sobretot si es produeix en l'àmbit familiar o entre coneguts, encara costa molt de denunciar, perquè la víctima té por de les possibles represàlies i estigmatitzacions.

Davant d'aquestes xifres tan escandaloses, les administracions i tota la societat en general s'han de posar en alerta. No hi ha dubte que les generacions més joves de noies estan més conscienciades de la problemàtica, però encara hi ha molta feina per fer. Una de les polèmiques de l'estiu –el degoteig de denúncies de punxades relacionades amb la submissió química– demostra que la violència masclista no diferencia entre grups d'edat i s'adapta als nous entorns. En aquest context, és imprescindible continuar amb les polítiques de protecció de la dona en diversos àmbits. Els punts d'informació lila són una eina imprescindible per visibilitzar el problema i donar seguretat, però també s'ha d'assegurar la presència policial i una bona il·luminació. I després, òbviament, hi ha tot el procés d'acompanyament de la víctima, la gran assignatura pendent, i el perill de la revictimització en els judicis.

Però tot això no servirà de res si no hi ha una feina de base en l'àmbit educatiu. En temps en què l'extrema dreta amenaça amb vetar segons quins continguts a les escoles amb propostes com el pin parental, cal incidir encara més en l'educació sexual i en la crítica dels rols de gènere. Les masculinitats tòxiques, per una banda, i la hipersexualització de les noies a una edat cada cop més primerenca, per l'altra, acaben sent un còctel explosiu. Ja és hora que tots plegats ens prenguem aquest problema seriosament i l'abordem amb un enfocament global, no només des de la policia i el Codi Penal, sinó des de tots aquells aspectes que acaben desembocant en la violència masclista.