30/06/2024

Prendre's seriosament el finançament i el medi ambient

2 min
Retencions a la ronda de Dalt, en una imatge d'arxiu.

Catalunya va recaptar 525 milions d'euros en impostos ambientals durant el 2022, un terç del total que van recaptar totes les comunitats. És una xifra desproporcionada: Catalunya representa el 19% del PIB estatal, no un 33%. La Comunitat de Madrid, d'altra banda, que també representa un altre 19% del PIB, no va recaptar ni un sol euro en impostos ambientals durant el mateix 2022. I això que, de mitjana, els impostos verds són un 59,9% dels que creen les comunitats. 

L'informe Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, que fa cada any el Registre d'Economistes Assessors Fiscals, deixa clar que els territoris més infrafinançats són els que creen més impostos propis, i també els que recapten més diners amb impostos ambientals. Com us explicàvem al dossier que vam publicar ahir, el model de finançament és un repte pendent paralitzat des de fa una dècada i, tal com es desprèn de l'estudi, algunes comunitats com Catalunya han intentat atenuar la manca de recursos amb impostos com els ambientals. Amb tot, els impostos propis només aporten, de mitjana, el 2,2% dels ingressos tributaris de les comunitats. 

Aquesta diferència entre Catalunya i Madrid és, doncs, un símptoma més del mal funcionament del sistema de finançament actual. Però no només indica que els recursos estan mal repartits fins al punt que algunes comunitats es poden permetre el luxe de renunciar a una part d'ingressos potencials, sinó que també assenyala la manca de compromís de Madrid en la protecció del medi ambient. Els ciutadans, les indústries i el transport contaminen igual a tot arreu, però a alguns llocs els surt més barat que a d'altres fer-ho. 

A Catalunya s'han creat fins a 19 impostos propis diferents, dels quals 11 són vigents –els altres s'han suprimit o els ha eliminat el Tribunal Constitucional–. D'aquests, 5 es poden considerar verds: el cànon de l'aigua, l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen de l'aviació comercial, l'impost sobre l'emissió industrial de gasos i partícules a l'atmosfera, l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, i l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi. Madrid ha renunciat als impostos propis, però l'informe mateix afegeix que no ha renunciat a les taxes que graven el joc, ni a les de l'aigua. 

Tal com us explicàvem al dossier d'ahir, el model de finançament autonòmic serà un debat clau per als pròxims mesos, o ho hauria de ser. Però, més enllà del fet que per aritmètica política és previsible que no quedi més remei que abordar-lo, caldria fer-ho per resoldre situacions com la dels impostos ambientals. I també cal que, si l'Estat es pren seriosament els reptes ambientals, prengui mesures respecte als territoris que no ho fan. La contaminació no té fronteres i ens afecta a tots igual. La crisi climàtica és una realitat innegable, i els objectius de desenvolupament sostenible marquen un camí que en teoria Espanya s'ha compromès a seguir. 

stats