Premi a la tenacitat científica
La pandèmia del covid, acompanyada d'una gran mortaldat a escala mundial –20 milions de decessos–, va canviar les nostres vides. Ens va recloure a casa durant un llarg període i ens va fer conscients, més que mai, de la vulnerabilitat humana. També va treure el millor de la nostra condició: la solidaritat majoritària, l'abnegació de tants professionals i la capacitat de col·laboració científica per combatre el virus. En aquest tercer punt, l'esforç concertat entre investigadors de tot el món, combinat amb la capacitat tecnològica industrial, va fer possible distribuir en un temps rècord –certament no de forma equitativa: la geopolítica va imposar les seves normes– vacunes de nova creació per frenar el flagell del coronavirus. Rere aquest espectacular èxit col·lectiu hi havia, com sempre passa, unes personalitats individuals que uns anys abans, de forma tossuda i persistent, havien cregut en la seva recerca i havien aplanat el camí de les vacunes ARN missatger. Es tracta de la bioquímica hongaresa Katalin Karikó i de l'immunòleg nord-americà Drew Weissman, la feina pionera dels quals ha estat ara guardonada ara amb el Nobel de medicina com a legítims pares de l'exitosa vacuna contra el SARS-CoV-2 gràcies als "seus descobriments sobre modificacions de bases de nucleòsids", segons l'Acadèmia Sueca. I no només això: la troballa de Karikó i Weissman, a més de salvar milions de vides del covid, està permetent dissenyar noves eines terapèutiques per a malalties complexes o desateses com el Zika, el VIH, la malària o el dengue, i tractaments contra el càncer.
El premi, doncs, és important per diverses raons. Com si es tractés d'una vacuna, aquest Nobel de medicina conté una importantíssima triple càrrega curativa. En primer lloc, i per descomptat, perquè reconeix una tasca científica esforçada, que els seus protagonistes –en especial Katalin Karikó, per la seva condició de dona i d'immigrada als EUA– durant anys van haver de tirar endavant enmig de l'escepticisme de les institucions científiques. La seva investigació va néixer quinze anys abans que explotés la pandèmia. Sovint la recerca pura, fins que no demostra una utilitat palpable, és objecte d'incomprensions. Però aquest tàndem de científics no van tirar la tovallola. Més enllà dels seus indiscutibles protagonistes, en segon lloc el guardó també és molt rellevant perquè emfatitza la capacitat global d'haver frenat el covid gràcies a una increïble cadena de cooperació d'alt nivell, conjurant així una pandèmia que, tot i que ara ja ho hem volgut oblidar, va posar en joc la supervivència de la nostra espècie. I, en tercer lloc, el Nobel de medicina llança també un missatge contra l'irresponsable populisme antivacunes que encara té prèdica entre la població més crèdula i desinformada: les vacunes han estat i són un gran avenç històric de la medicina, perfectament vigent, que han salvat milions de vides i que resulten imprescindibles per a la vida en comunitat a escala global. En concret, sense les vacunes anticovid ARN missatger, hauria estat impossible vèncer aquesta pandèmia mundial.
