El PP valencià ataca la llibertat d’opinió

El PP valencià va aprovar ahir una llei, anomenada de senyes d’identitat, que és un autèntic atemptat als valors democràtics recollits a la Constitució i una mostra del més absolut menyspreu que aquest partit té per la cultura i les institucions acadèmiques. La llei fixa un seguit de “béns culturals” a protegir, entre els quals inclou els correbous, i defensa l’existència d’una “llengua valenciana” diferenciada del català. Però això, que ja de per si és molt greu, perquè desobeeix els dictàmens d’un òrgan estatutari com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, no és el més greu. El govern del PP pretén crear una mena de “policia identitària”, enquadrada en un anomenat Observatori de les Senyes d’Identitat, que vetllarà perquè tota entitat que no respecti la llei sigui castigada sense rebre subvencions públiques. Així, per exemple, una entitat que defensi la unitat de la llengua o que sigui crítica amb els bous al carrer serà exclosa dels ajuts públics. ¿Algú s’imagina quina seria la reacció a Madrid si el govern català aprovés una normativa semblant? Com és possible que a l’Espanya democràtica del segle XXI es pugui discriminar col·lectius i persones per la seva ideologia? Com s’atreveix el PP a anar en contra del que dictaminen totes les universitats del món i institucions com la mateixa Real Academia Española, que en el seu diccionari manté que el valencià és una varietat del català? Amb quins arguments el PP espanyol afirma que els partits catalans atien el debat identitari quan els seus coreligionaris valencians aproven una llei com aquesta?

La Generalitat de Catalunya i tots els partits catalanistes farien bé de fer costat a l’oposició valenciana i portar aquesta agressió a la llengua comuna i als drets democràtics més bàsics al Congrés de Diputats. La desesperació dels populars valencians, que temen perdre el poder el pròxim mes de maig, no pot ser excusa per revifar el blaverisme i provocar la divisió civil dels valencians. Mariano Rajoy ha de respondre públicament per aquest disbarat. No fer-ho seria donar per bona la cara més excloent del nacionalisme espanyol, aquella que no respecta ni tan sols la llibertat d’expressió i d’opinió.