El PP s'abona a l'anticatalanisme més ranci

BarcelonaPer si n'hi havia cap dubte, aquest dijous el PP ha avalat la censura de revistes en català a la localitat valenciana de Borriana. El nou president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha aprofitat el seu discurs d'investidura per deixar clar que el seu govern "eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans". És a dir, el govern valencià aplicarà una discriminació ideològica a l'hora d'atorgar subvencions i decidirà, segons el seu particular criteri, qui considera que és apte i qui no. Després caldrà veure si aquesta discriminació és constitucional o no, o si es fa de forma més sibil·lina. Però cal tenir clar que la defensa o no dels Països Catalans no és més que una excusa, ja que el que hi ha al darrere és simplement acabar amb el procés de normalització del valencià. Per això, a més de la qüestió de les subvencions, Mazón ha promès també acabar amb el requisit lingüístic (que en realitat al País Valencià només existeix en l'àmbit educatiu) i suprimir la figura dels dinamitzadors que intenten augmentar l'ús del valencià a les escoles. El PP és un partit al·lèrgic a la diversitat nacional i lingüística d'una Espanya que ells voldrien uniforme i monolingüe en castellà.

El líder del PSPV i encara formalment president, Ximo Puig, ha ofert un pacte sobre cultura i llengua a Mazón, però aquest, que ha fet el 90% del seu discurs en castellà, li ha respost que d'acord però només si "és valencià i no català", recuperant d'aquesta manera la bandera del secessionisme lingüístic. Afirmar, en ple 2023, que el valencià i el català són llengües diferents no és només acientífic, sinó un atemptat contra el sentit comú que només busca enfrontar els valencians amb els catalans. Tornem, doncs, a l'anticatalanisme ranci de tota la vida de la dreta espanyola, a buscar rèdits polítics de l'enfrontament entre col·lectius, a incitar les baixes passions sempre contra el seu particular fantasma, que és Catalunya.

El discurs de Mazón hauria de servir per treure la bena dels ulls a aquells que encara pensen que Alberto Núñez Feijóo és un moderat amb sensibilitat cap a la llengua i la cultura catalanes. O cap al feminisme o el canvi climàtic. Una altra pista de per on pot anar un eventual executiu de Feijóo la trobem a les Balears, on Marga Prohens governa en solitari i el primer que ha fet ha sigut carregar-se les conselleries d'Igualtat i Medi Ambient i la direcció general de Política Lingüística en virtut del seu pacte amb Vox, que la vigila des de fora. El que és evident és que, després de vuit anys a l'oposició al País Valencià i a les Illes Balears, el PP no ha canviat. I si ho ha fet ha estat a pitjor a causa de Vox.

Núñez Feijóo ho tenia molt fàcil, només havia de dir que era una barbaritat antidemocràtica entrar en una biblioteca a requisar unes revistes pel sol fet d'estar escrites en català. Però no ho ha fet. Encara més, internament ho està defensant. Defensa la discriminació per raó de llengua o d'ideologia. I això és, entre moltes altres coses, el que està en joc el 23-J.