El PP reforça l'eix Madrid-València contra Barcelona

L'anunci que el govern espanyol donarà llum verda a la polèmica ampliació del port de València coincideix també amb un reforçament gens dissimulat de la sintonia política entre el País Valencià de Carlos Mazón i la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso que té, com a objectiu de fons, allunyar la capital valenciana de qualsevol temptació d'eix mediterrani amb Catalunya i Barcelona. No es tracta d'una novetat històrica, al contrari, sinó d'una constant. Madrid sempre ha tingut l'obsessió de lligar curt València i de fer-la servir com a port de sortida i entrada de mercaderies. Aquest és el motiu pel qual els diferents governs espanyols han prioritzat les infraestructures entre aquestes dues ciutats mentre han endarrerit, o fins i tot torpedinat, l'eix més lògic i productiu que representa el Corredor Mediterrani. El cas és que avui dia no només es pot viatjar entre les dues ciutats en menys de dues hores en AVE (una hora i quaranta minuts, quan la connexió amb Barcelona supera les 3 hores) i en menys de quatre per carretera, sinó que l'antiga via de passatgers s'ha reconvertit per transportar mercaderies. Mentrestant, el Corredor Mediterrani port anys de retard i ara mateix té l'horitzó del 2026.

Sigui com sigui, no cal ser gaire llest per veure que, rere la intenció d'imbricar al màxim les economies valenciana i madrilenya, hi ha una intencionalitat política evident. L'objectiu de fons és convertir València en una mena de satèl·lit costaner de la capital de l'Estat, una urbs subsidiària que vingui a omplir els buits que, per geografia o tradició econòmica, Madrid no té. Com ja va dir Ayuso en una trobada d'empresaris madrilenys i valencians la setmana passada, des de Madrid es veu València com el seu port, i a més pensen que els valencians n'han d'estar agraïts. Aquest projecte de subsidiarietat compta amb l'aprovació entusiasta de la dreta valenciana, que és una gran admiradora i imitadora de la madrilenya.

L'objectiu d'Ayuso i els poders econòmics madrilenys, però, no és afavorir els valencians amb la seva magnanimitat, sinó construir una metròpoli que sigui alhora un gegant econòmic amb ramificacions per tota la Península que condemni també Barcelona a un paper secundari, tal com es veu per exemple en l'àmbit aeroportuari. Davant d'això, la Generalitat catalana ha de ser prou hàbil per afavorir el flux natural de l'economia valenciana, que és cap a Europa passant per Catalunya, i fer pedagogia en àmbits en què els interessos poden ser coincidents, com ara el finançament autonòmic. En la partida geopolítica que es juga a la Península entre dues formes diferents d'entendre l'articulació territorial, i que fins i tot abasta la cultura empresarial, la ciutat de València és una peça clau. Si cau de la banda de la dreta i l'espanyolisme madrilenyocèntric, Catalunya perdrà un possible aliat. Des de Madrid això sempre ho han tingut més clar que des de Barcelona.