BarcelonaEl PP es va conjurar aquest divendres per projectar una imatge d'unitat al voltant de la figura d'Alberto Núñez Feijóo que, tot i els grans esforços i l'escenificació, no respon a la realitat i, a més, es va fer a costa d'esquivar el gran tema pendent, que és què cal fer amb l'extrema dreta. El congrés extraordinari convocat per rellevar Pablo Casado va fer equilibris per reivindicar figures avui del tot allunyades com José María Aznar i Mariano Rajoy, obviant que l'elecció d'Alberto Núñez Feijóo representa la victòria de l'últim president espanyol del PP i la derrota de l'aznarisme.
Els mateixos que van ovacionar Isabel Díaz-Ayuso van aplaudir més tard el defenestrat Pablo Casado, que es va acomiadar amb una autoreivindicació que intentava amagar el seu gran fracàs. I finalment Alberto Núñez Feijóo va fer un discurs políticament correcte en què no va desvelar cap de les grans incògnites que afronta el seu partit, més enllà de les propostes clàssiques del centredreta, com la defensa de la rebaixa d'impostos i la unitat d'Espanya. I no es pot obviar, quan som a l'any 2022, la reivindicació de la figura del fundador del partit, Manuel Fraga, exministre de la dictadura.
El gran repte que ja tenia el PP de Casado i ara ha d'afrontar el PP de Feijóo és què faran amb Vox. Hi va haver molt poques referències a aquest elefant present a la sala. De fet, no es va ni esmentar el nom del partit de Santiago Abascal. Feijóo és sens dubte més moderat que Casado i està especialment incòmode amb l'extrema dreta, que no té representació al Parlament gallec, però no sembla disposat a trencar amarres amb Vox. Marcar diferències sí, però negar-se a pactar amb ells, no. Tot apunta que l'estratègia del PP es limitarà a intentar obtenir el millor resultat possible per poder negociar amb els ultres des d'una posició de superioritat. Cal ser clar: el PP no està en condicions de repetir les majories absolutes que va obtenir els anys 2000 i 2011. Vox ha vingut per quedar-se, i Núñez Feijóo no pot fer com si no existissin.
L'altra gran incògnita que ha de resoldre Feijóo els pròxims dies és quin tipus d'oposició farà, si l'erràtica de Casado o una de més coherent i fiable. Caldrà veure, per exemple, si s'avé a acabar amb el bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I, sobretot, caldrà veure si el seu discurs de vernís galleguista s'aplica també amb Catalunya i el PP canvia el seu discurs contra, per exemple, el model d'escola catalana i deixa de convertir-se en un factor de distorsió i de crispació de la convivència.
Finalment, el govern espanyol i els partits catalans haurien de ser conscients que Núñez Feijóo és un polític experimentat, amb un perfil allunyat de la caricatura en què s'havia convertit Casado, elegit en el seu dia quan alguns volien clonar Albert Rivera. Seran necessàries grans dosis d'intel·ligència política per enfrontar-se a Feijóo. Arriba un nou PP que, malgrat la posada en escena d'aquest divendres, continua dividit internament, i on l'aznarisme, vestit ara d'ayusisme, espera la seva oportunitat.
