El PP desbloqueja el CGPJ cinc anys després
Finalment, Alberto Núñez Feijóo ha decidit desmarcar-se de l'ala dura del seu propi partit i desbloquejar amb el PSOE la renovació del Consell General del Poder Judicial. L'acord arriba cinc anys després; 2.000 dies durant els quals el CGPJ ha tingut majoria conservadora tot i que el Congrés tenia un altre color. Un segrest inacceptable que al final s'ha acabat girant en contra del mateix PP. Pedro Sánchez va llançar un ultimàtum en el sentit que si no hi havia acord abans de final de mes tiraria endavant una reforma per desbloquejar el CGPJ sense el concurs del PP. Això i la pressió dels mateixos jutges han fet la resta.
En efecte, el bloqueig no només estava repercutint en el funcionament de la justícia, sinó en les mateixes carreres professionals dels magistrats. La jugada del PSOE per tòrcer el braç del PP va ser canviar la llei perquè un CGPJ amb el mandat caducat no pogués fer nomenaments, i llavors esperar que la situació es tornés insostenible. I això és justament el que ha passat. En efecte, amb el CGPJ paralitzat hi havia desenes de nomenaments pendents, places vacants i ascensos bloquejats. I sense ascensos ni nomenaments, molts jutges han vist escapçada la seva carrera judicial i també, perquè no dir-ho, les seves retribucions. Dilluns mateix el Tribunal Suprem denunciava que l'alt tribunal no tenia president titular, ni vicepresident, ni president titular de tres de les cinc sales ni 25 magistrats. Amb l'acord és previsible que es desencalli aquest embús i que hi hagi una onada de nomenaments. Això sí, seran a proposta d'un nou CGPJ amb majoria progressista.
L'acord inclou la presentació de reformes legals per reforçar la independència judicial, sobretot en el règim d'incompatibilitats. Així, no podran ser vocals del CGPJ juristes que en els últims cinc anys hagin estat ministres, secretaris d'estat, consellers de governs autonòmics, alcaldes o diputats. Tampoc podrà ser fiscal general de l'Estat algú que en els cinc anys anteriors hagi ocupat un càrrec com els anteriorment esmentats per evitar un nou cas Dolores Delgado. A més, els jutges que haguessin ocupat un càrrec polític no podran reingressar a la carrera fins dos anys després d'haver cessat. El gran debat és, però, com s'han d'elegir els futurs membres del CGPJ. Aquí els dos partits es donen sis mesos perquè el nou CGPJ faci una proposta.
La gran incògnita ara és com reaccionarà l'ala dreta del PP, bàsicament Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar, que fins ara s'havien oposat a arribar a qualsevol mena d'acord amb el govern de Pedro Sánchez. En realitat, l'acord és el principal acte d'autoritat interna que ha fet Feijóo des que va arribar a la presidència del PP. Caldrà veure si és un acte aïllat o l'inici d'un gir cap a la moderació i el diàleg amb el govern espanyol, al qual Ayuso nega tota legitimitat, però sobretot cap al compliment de la llei. El desenllaç final suposa una nova victòria de Pedro Sánchez, que en aquest cas ha tingut la paciència necessària i ha comptat amb la col·laboració de la Comissió Europea, que ha fet de mediadora per trobar una solució.
