Com pot fallar tant l’operatiu de control dels botellons?

Durant la segona nit de la Mercè hi va haver 40.000 joves congregats a la plaça Espanya de Barcelona en un macrobotelló que va acabar amb 43 ferits, 13 dels quals per ferides amb arma blanca o altres objectes tallants, especialment ampolles de vidre trencades. El dia anterior ja n'hi havia hagut un altre al mateix indret amb 15.000 participants, però llavors no hi va haver incidents remarcables i, per tant, sembla que l’Ajuntament de Barcelona, que és el responsable de dissenyar l’operatiu de seguretat de la festa major –com passa en tots els municipis–, es va confiar pensant que estava controlat.

Aquella segona nit, però, la de divendres, ja es va veure que no només no estava controlat sinó que s'havia entrat en una “espiral de violència”, en paraules del tinent d’alcaldia Albert Batlle, cosa que va obliga a mobilitzar més efectius i demanar l’ajuda més activa dels Mossos. Es van trencar vidres d’edificis de la Fira, es van cremar i destrossar motos i altres vehicles, i hi va haver destrosses i robatoris als comerços de Creu Coberta. Això ja no tenia res a veure amb l’oci nocturn i quedava clar que hi havia un grup de joves –una minoria, possiblement, però prou organitzada o àmplia per provocar el caos– que estava totalment descontrolada. I això s’ha demostrat altre cop la tercera nit de la Mercè, la de dissabte, quan el dispositiu policial va impedir repetir la reunió a la plaça Espanya però el macrobotelló es va traslladar a la platja del Bogatell i, com la nit anterior, es va acabar amb baralles, 39 ferits, crema de motos i saqueig d’establiments, en aquest cas restaurants de la platja, als quals els van robar els aparells electrònics i tota la beguda.

En aquests incidents hi ha molts elements –sociològics, antropològics, culturals...– que cal tenir en compte, i estarà bé que se'n vagi parlant i es vagin analitzant. Però el que no es pot oblidar és l’element violent i d’ordre públic, que, pel que s’ha vist, està descontrolat.

Els cossos policials coneixen el problema i el tenen estudiat, però queda clar que de moment no se’n surten. És molt important que no es fomenti aquesta sensació d’impunitat, que aquests grups poden fer el que vulguin i que la ciutat és seva. El material és sensible perquè són actuacions que es fan enmig de milers de joves, gairebé nens, que el que volen és festa i que poden resultar ferits, però tampoc es pot permetre que això sigui l’excusa per no actuar amb contundència davant dels grups violents, ni davant dels que s’apunten a la festa perquè consideren que ara és divertit anar a robar i destrossar locals, que també ni hi ha.

La situació és molt delicada i caldrà revisar bé com s’han dissenyat no només aquests operatius d’ordre públic –que clarament han fallat i per tant caldrà assumir-ne responsabilitats–, sinó també les alternatives d’oci que s’han donat a aquests joves, que amb part de raó reclamaven un espai per a la festa després de dos anys de tancament. Si s’assumia certa permissivitat en els botellons potser era millor tenir una oferta oficial a l’aire lliure d’oci controlat. De la possibilitat que això derivi en més contagis ja en parlarem un altre dia.