¿Com pot ser que abandonem les dones empeses al matrimoni forçat a Catalunya?

Dimarts farà un any que dues germanes que vivien a Terrassa van ser assassinades al Pakistan per haver rebutjat un matrimoni concertat. El seu pare, resident a Catalunya, ha estat detingut com a inductor d'aquest execrable assassinat, i altres familiars de les noies estan presos al seu país com a autors dels crims. Arran d'aquest cas, que va ocupar portades de diari, altres noies pakistaneses en la mateixa situació a Catalunya van demanar ajuda i algunes van poder sortir d'aquest malson, provocat per les seves pròpies famílies. Tant l'associació Valentes i Acompanyades, l'única de Catalunya especialitzada en matrimonis forçats, com els Mossos d'Esquadra han notat aquest augment de peticions d'ajuda que, diuen els experts, és només la punta de l'iceberg del problema. També amb motiu d'aquest fet hi va haver el compromís d'actualitzar el protocol de suport a les víctimes d'aquest maltractament que en teoria s'havia de posar en marxa de seguida. Les coses, però, continuen igual, i perfectament podria passar un altre cas com el de Terrassa.

A Catalunya, el matrimoni forçat és un delicte tipificat al Codi Penal des del 2015. Tot i això, cada any desenes de noies són obligades a casar-se en un acte de violència que la nostra legislació en teoria prohibeix, però que la societat en conjunt permet i amaga. Ho veuen impotents a moltes escoles, quan a partir de la pubertat algunes noies canvien i, sota un fort control familiar, es veuen obligades a portar vel o, ara també, mascareta, que s'ha convertit en la perfecta excusa dels radicals. Ens escandalitza si això es dona en altres països quan també ens hi trobem a casa nostra, són les nostres veïnes, i molts cops ho deixem passar amb l'excusa que és la seva cultura d'origen. Però una cosa és que els matrimonis concertats siguin una tradició en molts països i una altra que no hi hagi consentiment de totes dues parts, i una, la dona, es vegi obligada a casar-se.

Les noies joves que parlen al reportatge de denúncia de la Mònica Bernabé d'avui expliquen clarament que no hi veuen solució, que no troben informació ni suport per evitar el seu destí, i en molts casos no els queda més remei que resignar-s'hi. A l'escola els parlen de feminismes i de drets LGTBI, però a elles, diuen, això els serveix de poc si no tenen eines per combatre el més urgent, que és evitar que les casin amb qui no volen. En altres països, com ara el Regne Unit, des del 2005 hi ha una unitat especialitzada, la Unitat de Matrimoni Forçat, que vetlla per evitar aquests casaments no sols a dins sinó, sobretot, a fora del país. Números de telèfon, correus electrònics, centres d'ajuda, xerrades de sensibilització i un seguit de mitjans que acompanyen i ajuden aquestes dones que necessiten un aixopluc i una xarxa d'acollida que els permeti independitzar-se i guanyar autonomia. A Catalunya, en canvi, fem tard i no s'ha implementat encara de manera efectiva el protocol que teòricament hauria d'ajudar-les, tot i que des de la direcció general de Violències Masclistes de la Generalitat s'assegura que al juny ja hi haurà pressupost i un full de ruta clar. Esperem que no torni a quedar en una llista de bones intencions.