Posar-se d'acord enmig de la tempesta

El mapa polític sorgit del 12-M ja era de per si prou complicat de gestionar, però la crisi que ha esclatat a Esquerra aquesta setmana afegeix encara més incertesa a tot el procés negociador que hauria de concloure amb la formació d'un nou govern de la Generalitat. No es pot ser ingenu i pensar que el procés precongressual obert a Esquerra, on de moment s'entreveu un xoc entre els partidaris de la continuïtat d'Oriol Junqueras i els que en són contraris, no impactarà de ple en la decisió que hagin de prendre els republicans sobre la investidura. El fet que l'última paraula sigui de la militància fa que a hores d'ara sigui molt difícil fer cap pronòstic. Catalunya, doncs, s'encamina cap a uns mesos d'alt voltatge polític i també de molta volatilitat, cosa que no és precisament una bona notícia. L'entrecreuament d'interessos partidistes, fins i tot personals, amb decisions que poden afectar tota la ciutadania solen acabar malament.

El cas és que, en els pròxims mesos, caldrà que hi hagi dos processos en paral·lel. D'una banda, el procés de reflexió, autocrítica i, si s'escau, renovació de lideratges i projectes dins de l'independentisme pels resultats del 12-M (que afecten sobretot ERC i la CUP però que Junts també hauria d'entomar en algun moment); i, de l'altra, les negociacions per formar govern. Si en alguna cosa coincideixen els experts consultats per l'ARA sobre el rumb que ha de prendre Catalunya és, d'una banda, en la dificultat d'articular majories i, de l'altra, en la necessitat d'abordar qüestions estratègiques de país des del màxim consens possible. Per això, si es vol evitar anar a una repetició electoral que allargaria aquesta situació d'interinitat i de paràlisi, caldrà ser capaç de trobar fórmules imaginatives, en què els principals actors polítics hauran de mancomunar esforços per minimitzar els costos electorals que, de segur, caldrà assumir. En aquest sentit, el primer a moure fitxa haurà de ser el candidat més votat, Salvador Illa, que haurà de ser capaç de presentar una proposta prou ambiciosa i alhora generosa si vol obtenir els suports transversals que desitja.

Caldrà que els equips negociadors puguin treballar amb autonomia i lluny dels focus i del soroll mediàtic, i caldrà també que s'estableixin unes prioritats clares i inajornables per posar-se d'acord enmig de la tempesta. En aquest punt, la necessitat d'un finançament propi que acabi amb el drenatge del dèficit fiscal podria ser la pedra de toc de qualsevol acord. Per acabar-ho d'adobar, la setmana que ve comença la campanya de les eleccions europees, un context que encara complicarà més la recerca d'acords. El veritable ball, però, començarà després, a partir del 10 de juny, el dia que també s'ha de constituir la mesa del Parlament.