El nou govern de Portugal de l'Aliança Democràtica del conservador Luís Montenegro és fruit d'un pacte de mínims contra la ultradreta, que en les darreres eleccions va experimentar un gran creixement: en l'últim cicle electoral, Chega ha passat progressivament d'1 a 12 escons i ara de 12 a 50, un salt espectacular. Però aquest fort creixement no li ha obert les portes del poder. El nou primer ministre, amb només 80 diputats en un Parlament amb 230 escons, ha complert la promesa d'evitar l'acostament a Chega. Aquest és el fet polític més rellevant del cas portuguès en el marc de l'avenç global del populisme ultra, una ombra allargada que també condicionarà els pròxims comicis europeus. Si en molts països, com passa amb el PP a Espanya, les dretes tradicionals han anat blanquejant els ultres, a Lisboa no s'ha traspassat la línia vermella d'incorporar-los a les institucions.
Després de gairebé una dècada de governs d'esquerres, Montenegro ha estat investit amb la complicitat inicial externa del Partit Socialista (78 diputats), el PS d'un António Costa que havia guanyat amb una sorprenent majoria absoluta, però que es va veure empès a plegar i avançar comicis sota acusacions de corrupció. Amb les dues primeres i tradicionals forces molt igualades, i l'extrema dreta pujant, la inestabilitat està servida. Montenegro ho haurà de negociar tot, llei a llei, començant pels decisius pressupostos de la tardor, que seran la prova de foc de la seva capacitat de permanència. El seu gran èxit ha estat accedir al poder, però ara ve el més complicat. El PS, sens dubte, ha fet un doble càlcul: d'una banda, s'apunta el trumfo d'haver contribuït a barrar el pas a Chega i, de l'altra, té a les seves mans un govern en minoria.
D'entrada, però, Montenegro ha començat jugant fort amb un govern "de combat polític", amb primeres espases del seu Partit Socialdemòcrata (PSD) en els ministeris clau (Exteriors, Estat i Finances, i Economia), suprimint Habitatge i creant Joventut i situant a les carteres més socials (Sanitat, Educació i Treball) noms que fins ara s'han mostrat partidaris de la desregulació, de les retallades salarials i de pensions, i de la privatització de serveis públics. Veurem si per aquesta banda no acaba buscant els vots de Chega, mirant així de quedar-se amb el seu discurs i de passada de frenar el seu ascens electoral. Si, en canvi, manté l'aposta pel PS, s'haurà d'empassar molts gripaus ideològics i deixar en aquest cas camp lliure a la demagògia de Chega.
No ho tindrà fàcil, doncs. Són molts equilibris, els que haurà de fer Montenegro. Té els ressorts del govern, i certament a l'oposició sempre hi fa més fred, però la seva posició parlamentària és de gran debilitat en un país dividit i desconcertat. En aquestes condicions, i en un context de polarització del debat públic, buscar la centralitat no serà una tasca senzilla. Les turbulències estan assegurades en un Portugal que pateix una gran fuga de joves: de fet, el suport a l'extrema dreta sobretot ha estat rellevant entre els votants de la franja de 18 a 34 anys. Caldrà seguir amb atenció l'experiment portuguès.
