El populisme extremista de Javier Milei
El populista d'extrema dreta Javier Milei ha estat la sorpresa de les primàries argentines, on es decideix quins candidats es podran presentar a les eleccions generals del 22 d'octubre: malgrat el que deien les enquestes, s'ha situat al capdavant, com a favorit. Promet que ell podrà resoldre els problemes econòmics crònics del país perquè "una Argentina diferent és impossible amb els mateixos de sempre", que són, esclar, la resta de polítics, als quals defineix de "casta parasitària, lladre i inútil". I la seva recepta és liberalisme extrem, anarcocapitalisme. En un país amb més d'un 40% de ciutadans pobres, defineix la justícia social "d'aberració precedida d'un robatori".
Milei diu que l'estat és "l'enemic" i pretén desmuntar-lo governant-lo El seu programa inclou que ja no es paguin obres públiques: que el govern ofereixi "garanties d'ingressos" i es financin per via privada. També preveu una privatització massiva de les empreses estatals. Concedeix que aguantaria un any Aerolíneas Argentinas, i després "la donaria als treballadors perquè la depurin ells". Els mitjans públics, assegura, "es privatitzen i, si no els vol ningú, es tanquen". Algunes empreses públiques les mantindria temporalment, en un període de transició, per "eficientitzar-les" abans de privatitzar-les. També promet resoldre amb el mateix estil una de les xacres econòmiques més conegudes de l'Argentina: la inflació, que ara és al 120% interanual. I ho vol fer per via de la dolarització: "Si jo soc president i elimino el Banc Central, s'ha acabat la inflació a l'Argentina", promet.
El candidat de La Llibertat Avança pretén que els ciutadans es puguin vendre els seus òrgans i es tracti "d'un mercat més". Però alhora la llibertat no la defensa en el cas de les dones que vulguin avortar, perquè considera que un embrió ja és una persona i té la propietat del seu cos. En resum: Milei combat el populisme peronista amb un populisme d'extrema dreta passat de voltes que deixaria sense oportunitats els ciutadans més vulnerables, o sigui, prop de la meitat del país.
No és estrany que Vox hagi celebrat la victòria de Milei a les primàries. Tant Santiago Abascal com Jorge Buxadé l'han felicitat. I el segon ho ha aprofitat per carregar contra "les agendes desintegradores de l'esquerra global".
Milei és un altre extremista que s'aprofita d'un moment de crisi i desafecció envers una política institucional aparentment incapaç de defensar prou bé els interessos d'una part important de la població. Amb els seus matisos i especificitats, no deixa de ser un altre populista de la corda de Trump, Bolsonaro, Meloni, Le Pen i Abascal. Com ells, amenaça amb desmuntar la cohesió interna del país que diu que defensa, perquè la seva política se centra en blindar els privilegis d'uns pocs i deixar a la intempèrie els que ho tenen més difícil.
Malgrat tot això, la victòria a les primàries argentines situa Milei com a favorit. L'extrema dreta es continua escampant a escala internacional, i això és un problema global.