El tomb electoral a Polònia és important. Europa, i especialment l'Europa Central, necessitava alguna bona notícia, i aquesta, tant des del punt de vista europeista i democràtic com de la guerra d'Ucraïna, ho és. L'oposició ha aconseguit frenar per fi l'ultraconservador PiS (Llei i Justícia), el partit que, liderat per Jaroslaw Kaczynski –tot i que el candidat actual era el primer ministre Mateusz Morawiecki–, durant vuit anys ha encadenat majories absolutes i ha protagonitzat una perillosa involució institucional i social. La victòria del bloc opositor encapçalat pel candidat de Plataforma Cívica, l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk, amb el suport de les formacions minoritàries Tercera Via i l'Esquerra, suposa un gir de 180 graus i un respir per a Brussel·les, que en tots aquests anys ha vist com se li descontrolava la variable polonesa.
En sintonia amb l'hongarès Orbán, Kaczynski, des d'un catolicisme tradicionalista i un populisme autoritari, ha encarnat l'Europa del tancament de fronteres i de la por a la suposada substitució cultural. Una Europa xenòfoba que ha alimentat discursos d'ultradreta a tot el continent. Els últims mesos, a més, el govern polonès, després d'haver-se redimit en part davant dels socis amb el seu suport a Kíiv en els inicis de la guerra, havia començat a fer marxa enrere també en aquest terreny: el punt d'inflexió va arribar amb la prohibició d'importar gra ucraïnès a la UE a través del seu territori, un canvi adoptat de manera unilateral. A finals de setembre, a més, Morawiecki va anunciar que deixaria d'enviar armament a les tropes ucraïneses i durant els últims dies havia amenaçat amb retirar els ajuts humanitaris als milions de refugiats ucraïnesos. De cop, doncs, el seu tradicional rebuig al perill imperialista rus havia quedat en segon pla, ni que fos només per motius electorals. Però l'electorat no ho ha premiat.
Una nova victòria del PiS, doncs, hauria suposat un debilitament del front pro-Zelenski. Però no només això. Perquè l'executiu ultradretà de Polònia ha vulnerat de manera continuada normatives europees relatives a l'estat de dret i a la independència judicial, per exemple amb l'anomenada llei Tusk, nominalment contra la influència russa, però pensada per deixar fora de joc Tusk i que obria un marc de persecució política generalitzada. Un autèntic escàndol antidemocràtic. A això s'hi afegeix l'incompliment sistemàtic de l'actual reglament migratori comunitari, tot i haver-hi sentències europees fermes que jurídicament l'hi imposaven: de fet, Hongria i Polònia són els únics dos estats membres que no van votar a favor de la nova reforma migratòria que acaben d'acordar els Vint-i-set.
A partir d'ara, amb el canvi de majoria a Varsòvia, aquest important país veí d'Ucraïna torna a la disciplina de la majoria europea i deixa, per tant, com a excepció només Budapest, que així queda més aïllat. És rellevant recordar que, amb 35.000 soldats occidentals en terres poloneses, és un país clau per a la guerra d'Ucraïna, igual com ho ha estat en la rebuda de refugiats, sobretot a l'inici del conflicte.
