El cas Borràs amenaça amb posar en risc la continuïtat de la coalició de govern independentista. Creix, tant per part d'ERC i la CUP com dels grups de l'oposició, la pressió política perquè dimiteixi la presidenta del Parlament, cada cop més a prop de seure al banc dels acusats pel procés judicial obert sobre la seva actuació quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2018), acusada d'haver encadenat divuit contractes menors adjudicats a un amic per un valor conjunt de més de 300.000 euros, desoint les advertències d'Intervenció de la Generalitat.
La seva situació no és aliena a la politització de la justícia. És raonable pensar que, si no tingués l'entitat política que té, probablement la justícia no hauria actuat com ho ha fet. El mateix es pot dir d'altres casos, com ara l'allau de denúncies que en els últims temps s'han interposat contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Precisament aquest mateix divendres, després de set mesos d'investigació, el jutge ha descartat cap infracció penal per les subvencions de l'Ajuntament a entitats afins a Colau, la qual ha celebrat la notícia demanant una reflexió seriosa sobre el joc brut judicial. En efecte, la utilització i l'abús de la via judicial per embrutar actuacions polítiques –molt evident contra l'independentisme, però no només– s'ha convertit en moneda comuna. La dimissió recent de la vicepresidenta del govern de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, es pot emmarcar en aquest escenari. Imputada pel possible encobriment de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez, Oltra ha dimitit del càrrec abans de ser jutjada, defensant en tot moment, però, la seva innocència, per preservar amb el seu pas al costat el govern i la institució.
Amb actuacions sovint clarament de part instrumentalitzades políticament, l'alta judicatura espanyola té la credibilitat per terra. En aquest sentit, aquest divendres s'ha produït un altre fet remarcable i gens habitual pel que fa al corró judicial contra l'independentisme: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya finalment ha acceptat la recusació del seu president, Jesús María Barrientos, plantejada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, en el cas de la causa contra l'anterior mesa del Parlament per haver permès el debat i la votació de resolucions a favor del referèndum i en contra de la monarquia.
Pel que fa a la situació de la presidenta del Parlament, més enllà de la politització subjacent, el que caldrà jutjar són uns fets concrets previs al protagonisme polític de Laura Borràs, fets relacionats amb una presumpta actuació administrativa irregular. Serà llavors, probablement a principis de setembre, una vegada sigui ferm l’acte d’obertura del judici oral, quan el Parlament haurà de decidir si, tal com consta al seu mateix reglament, es força la presidenta a deixar el càrrec o si, per contra, s'entén que ha de prevaldre la presumpció d'innocència com a dret fonamental. Potser té sentit defensar aquest segon criteri, però no deixaria de ser una contradicció que la presidenta de la cambra quedés al marge del reglament de la institució.
