Una de les grans sorpreses de la configuració del nou govern de Salvador Illa va ser el nom de la persona que ha passat a ocupar la conselleria de Política Lingüística, un dels compromisos acordats amb ERC en el pacte d'investidura. L'escollit va ser Francesc Xavier Vila, que ja era secretari de Política Lingüística, i per tant l'encarregat de dirigir aquesta àrea sota el govern d'ERC. Vila és un independent de prestigi, un dels sociolingüistes més reconeguts del país i un autèntic expert en la matèria, de manera que el nomenament ha de ser forçosament valorat de forma positiva. A més, envia un missatge de continuïtat en una de les polítiques més delicades per a qualsevol executiu català i neutralitza el temor a un canvi de direcció. Illa, per tant, és fidel al pacte amb ERC i al seu compromís de no desmuntar allò que, des de l'oposició, considerava que el govern de Pere Aragonès estava fent bé, per exemple en l'àmbit de la cultura. D'aquí que la nova titular d'aquest departament sigui també un excàrrec de l'anterior executiu, també sense carnet, i experta en patrimoni i museística: Sònia Hernández.
Precisament aquesta continuïtat, i alguns gestos com el de fer servir només el català en el debat d'investidura, li han valgut a Illa les crítiques d'entitats espanyolistes com Societat Civil Catalana i altres, que l'acusen d'haver protagonitzat un "gir nacionalista" i d'oblidar-se de les promeses que els va fer. Resulta curiós, en aquest sentit, que des del costat independentista l'ANC també llanci atacs furibunds contra el nou executiu. Evidentment, tot pot ser objecte de crítica, però seria injust no reconèixer que el nomenament de Vila és una bona notícia per al català.
En tot cas, esperem que Salvador Illa mantingui el rumb en aquest àmbit i no es deixi intimidar per les crítiques que ben segur rebrà, des de dins i des de fora de Catalunya. La llengua catalana es troba en una situació de fragilitat i necessita no només recursos, sinó impuls i iniciativa política. No es tracta de menysprear o anar en contra del castellà, sinó simplement de subratllar que la llengua pròpia de Catalunya és el català, i que aquesta ha de funcionar com un element de cohesió social. I, per tant, cal actuar en aquells àmbits on es troba en inferioritat per reequilibrar la situació. Serà interessant veure com gestiona Illa aquest àmbit concret, i quin efecte té sobre la societat. Un dels problemes del Procés és que l'espanyolisme va intentar vincular la llengua catalana a una ideologia determinada, l'independentisme, i això va actuar com un fre eficaç de la normalització.
Podem estar d'acord que amb un estat propi Catalunya estaria en millor disposició per protegir la seva llengua (com la majoria d'estats, per cert), però seria un error que la llengua fos percebuda com una opció ideològica, perquè això només pot anar en detriment del català. Des d'aquí volem encoratjar el conseller Vila a ser exigent en el compliment dels acords, i a impulsar una política lingüística ambiciosa, sense cometre errors del passat i adaptant-se a les noves realitats.
